Notícies De l'Horta Eivissenca Al 1931

Notícies de l’horta eivissenca al 1931.

Fa cosa d’uns set anys en Francisco Grimalt, aleshores company de feina, assabentat de la meua dèria per qualsevol tema relacionat amb sa Roqueta, molt amablement em feu arribar un document que havia trobat a la biblioteca de son pare. El treball, pel que sé inèdit, portava per ben complert títol: “suscinta descripción de las zonas de riego de Ibiza queel ayudante que suscribe D/. Manuel Brescané Cabedo presenta a la Jefatura del servicio agronomico, en cumplimiento de su viaje oficial a dicha isla. 25 de septiembre de 1931”.
El que podríem, per tant, qualificar de mena de memòria o informe, consta de 58 pàgines de mida quartilla, mecanografiades, i amb algunes anotacions i correccions fetes a mà damunt el que sembla ser l’original. A ladarrera pàgina, el treball és signat pel propi Manuel Brescané sota el títol “el Ayudante”.

Tal i com l’eloqüent títol ja ens avança, l’estudi tracta, força detalladament les principals característiques de l’horta eivissenca al any 31. L’informe s’inicia amb un breu capítol titulat “Preliminares” i tot seguit aborda la descripció i l’anàlisi del que considera com a les tres principals zones deregadiu de l’illa: pla de Vila, ses Païsses i les rodalies de Santa Eulària. A cadascuna de les “Zones” hi analitza el que considera una mostra representativa de finques dedicades al conreu d’horta. En concret al que al treball es qualifica com a zona de la capital s’estudien, dues finques concretes: es Clot i ca na Tona (a Jesús) i ses Feixes, tant de la zona del que denomina “prado de afuera”com el Prat de ses Monges.
A Portmany no especifica cap finca en concret. Mentre que al municipi de Santa Eulàira estudia, a més de la ja citada finca de ca na Tona, algunes explotacions de la riba del riu, del canal des Ierns i alguns horts que reben l’aigua de la Sèquia Llavanera.

Al llarg de l’informe és digne de menció el detall amb que l’autor especifica en tot moment les mides imesures de tot quant analitza. Prova de tal fet, és la nota que apareix al peu de la primera pàgina i en la qual es citen les unitats de mesura estrictament locals com ara el tornall i el jornal, que encertadament converteix de la següent manera:
1ha = 18 tornalls => 1 tornall = 0.0553 has
1 tornall igual a un quadre de 30 passes de 4 palms de costat.
1 jornal a 5 tornalls.

Realment es potafirmar que l’autor ho mesurava absolutament tot. Començant per la superfície,tant fos la de la explotació, la superfície conrada d’un producte en particular o la proporció d’aquest respecte d’altres i del total; nombre de llaurades preparatòries; la quantitat de llavor utilitzada per tornall, el volum de fems; el pes de fertilitzants, dels quals evidentment n’especifica el contingut percentualdels diferents elements químics que els composen; la freqüència i el cabdal de reg, però també el volum d’aigua que s’obtenia per hora en funció de si aquesta era extreta mitjançant sènia de fusta, de ferro, motor de 2 o 6 cavalls, o molí de vent; la capacitat dels safareigs i, com no, el cabal en m³ d’aigua que hi corria pel riu; el nombre de cavades; la producció per tornall; el preu de mercat,etc, etc. Fins i tot, arribà a mesurar els graus de desnivell mitjà de les sèquies de reg, que, per si n’hi ha cap d’interessant, ja us faig saber que segons el Sr. Manuel Brescané és ni més ni manco que del: 0’00035 per 1.

L’opuscle tracta les espècies vegetals més importants que produeix l’horta de l’illa. Se N’estudien amb força detall els sistemes i tècniques de conreu, tot descrivint lesparades, el posterior marc de plantació, època de sembra i recol•lecció, quantitat de llavor emprada per tornall, freqüència i cabdal de reg, femats i cavades, plagues, producció per tornall, etc.
Cal destacar l’especial atenció que l’autor posa en explicar les alternances de cultius que es practiquen el 1er, 2on i 3er any a cada terç de cada propietat. És justament per aquesta raó que el...