Notas sobre "el público" de f.garcía lorca.

Notes sobre “El Público” de Federico García-Lorca.

Aquesta és la part teòrica d'una performance que abarca tres actuacions de sengles escenes de El Público (EP).
La primera comença a l'inici del Cuadre Sisè; el diàleg entre el Director i el Prestidigitador(1,181), fins a “Prestidigitador : Lo sabía”(1,183).
La segona actuació comença quand al cuadre cinqué el Nu diu “Todo se haconsumado”(1,172); fins a “Traspunte: ?Señores! Clase de geometría descriptiva.”(1,176).
La tercera, des de (Luchan. El Hombre empuja al Hombre 3 y desaparecen (...)”. (1,146) fins “Julieta: (...)Julieta a la orilla de la ciudad”(1,150). Cuadre tercer. a aquesta darrera representació me converteix en la “supermarioneta” de Gordon Craig (5).
Una supermarioneta a més a més que incorpora no una sinò duesmàscares alhora. Petits girs del rostre i la posició molt estudiada de les mans permeteixen aquesta important innovació escènica. Les màscares contrasten amb la resta de la indumentària que és absolutament normal.
Aquesta selecció està realitzada seguint uns criteris que permetan un monòleg atactriu i cridaner. En absolut pretenen ser una selecció que oferisca una visió global de l'obra de Lorca.
Unaobra per altra part de caire surrealista-expressionista abtracte, que permet, - inclús podriem dir que invita activament a la participació – a realitzar col.lages personals de les diferents parts de l'obra triats 'a gust del consumidor'.(Veure Nota2)

-1.- Indubtablement el capítol “Contagio superrealista. Cocteau”
(1,81-92), ha estat fins ara el mes clarificador en quant a les posibleinfluències que García Lorca pugué rebre a l'hora d'escriure EP. “En El Público resuenan ecos superrealistas especialmente de Jean Cocteau, (...)”(1,14). Jo podria afegir que la influència és molt major. Hi ha moltes més coincidències que las que l'autora destaca entre el teatre de Cocteau y el de Lorca. L'amor com a tema principal.

-2.- en referència a “ Les enfants terribles (LET)” Buss afirma que “Thelanguage and what it describe may not be poetic in a convenciional sense, but it uses the resources of poetry.(...) The autor would have trusted our intuition.” (2,xx). El mateix s'hi pot dir de EP. I me sembla que més coses.(Veure punt 5). La neu de guants que marca la fí de la obra i l'inici de la realitat és igualment un símbol made in Cocteau : el mariner que plora damunt els guants blancs del'amant + la presència de la neu quan a LET “C'est le soir-là, c'etait la niege”.
Lorca degué quedar profundament impresionat pel 'mariner ploròs'.

-3.- “(...) más importante que los propios modelos resultan las construcciones imaginarias y los propios fantasmas que el creador intentaría fijar en ellos.”

-4.- La prosa de EP :

-4.1.- Impacta en l'espectador, de manera semblant alsurrealisme en la pintura. Podriem arriesgar inclús afirmant que trasllada a la prosa alguns dels conceptes sobre la vida, la mort, el sexe i la felicitat de l'iconografia surrealista daliniana.

-4.2.- El discurs segueix una lògica poètica(1) propera a l'expresionisme abstracte d'arrel germànica. Un expresionisme molt marcat pel contrast de la contradicció. Ex. en el cuadre segon Julieta reclama lanit quan Cavall Blanc parla del dia. Quand Cavall Blanc s'ofereix a portar-la a la nit, Julieta protesta furiosa “Y qué tengo yo, caballo idiota que ver con la noche?” El mateix Cavall Blanc ofereix la perfecció del dia per portar-la a la nit.(1,148)(xisco,28.04.2009).

-5.- LET i EP, les coincidències :

Com a introducció podriem formular “l'acusació” de les nombroses correccions del textede EP. A través d'aquestes correccions esbrinem un Lorca confús i desorientat. Certament és molt agosarada aquesta afirmació per la meua part. No dispose del coneixement necessari per avaluar correctament aquesta afrmació però la intuició ,- eïna fonamental del surrealisme -, me diu que Lorca entra en contacte amb aquesta obra en el curs de la confecció de EP. I aquest contacte altera...