Obesitat i actituts

Aquest treball té com a finalitat veure les actituds de les persones o de la societat envers l’obesitat. Per tal d’observar les actituds, observaré tres espais diferents, un fast-food, una botiga de moda i una farmàcia. Un cop feta l’observació, analitzaré les actituds des de les teories clàssiques i posteriorment des de les teories discursives.()
En les teories clàssiques trobem el modeltridimensional, el qual explica que les actituds estan formades per tres components: el cognitiu, l’avaluatiu i el conductual. Així doncs, podem analitzar els arguments negatius envers l’obesitat, en els diferents indrets, des d' aquest model tridimensional. En la botiga de moda hi trobem l’argument el qual postula que la moda d'avui en dia ; el que has d’estar prim. El component cognitiu és la idea deque per anar a la moda has d’estar prim, el component avaluatiu és el sentiment de rebuig o exclusió cap a les persones obeses i per últim, el component conductual és el fet de tenir a la venda talles de roba per a gent prima, o inclús molt prima com he pogut observar en les botigues de moda més selectes, a més publicitat en la qual només surten noies primes, i per últim també es poden afegir elsmaniquis ja que representen a cossos molt prims en les noies i cossos molt fibrats en els nois. En ambdós casos són cossos que poc representen a la gent de peu. En les botigues de moda també he observat arguments positius, no directament a favor de l’obesitat, però en contra de la moda. En aquest cas el component cognitiu és la idea que la moda és només per a les models ja que les talles són moltpetites i que no pot ser sa estar tant prim com una model. El component avaluatiu és un rebuig cap a la moda i cap a les talles tant petites i el component conductual és criticar i deixar de comprar en botigues que tinguin aquest tipus de talles. En la farmàcia, trobem uns arguments semblants en el qual el seu component cognitiu és la idea que per ser una persona sana s’ha d’estar prim. Elcomponent avaluatiu seria la predisposició desfavorable cap a l’obesitat, ja que ningú vol tenir una malaltia, i el component conductual és actuar davant d’aquestes persones com si estiguessin malaltes i se’ls hi ha de donar un remei, en aquest cas, dietes o productes per aprimar-se com es pot veure en molts cartells o eslògans del tipus “adelgaza para estar sano”. I per últim, en el fast-food hi trobemun argument negatiu també, el qual el component cognitiu és basa en la idea que les persones obeses estan en aquest estat degut a que menjen molts cops en aquets indrets. El component avaluatiu és una predisposició desfavorable cap a les persones obeses i el component conducual és el de senyalar o culpabilitzar a les persones obeses del seu estat quan es troben en aquets restaurants.
En lafarmàcia podem trobar varies evidències de comunicació persuasiva. Primerament, els cartells de propaganda. A la foto hi surt una model prima i atractiva. Per tant, com que la gent es sent atreta cap aquesta noia, és més, molta gent si vol semblar això comporta que la gent sigui més propensa a acceptar el seu punt de vista, el qual el trobem en l’eslògan que acompanya a la fotografia. Un segon element ésel dependent, en aquest cas un farmacèutic. Aquest se'ns mosta com un expert, amb coneixement, fet que provoca que ens creiem més fàcilment allò que s'hi manifesta, però també sabem que té una intencionalitat alhora de vendre’ns un producte però com que allò que ens vol vendre no és una amenaça, sinó que al contrari, li seguim atorgant credibilitat. A més les persones que treballen cara el públicacostumen a ser segures confiades en les converses aixó també augmenta la seva credibilitat.
Respecte aquests tres indrets, si una persona obesa fes el recorregut d’anar a una tenda de moda, posteriorment a una tenda per a la cura del seu cos i finalment, en un fast-food, es trobaria en una situació de dissonància cognitiva. És a dir, aquest itinerari representa un problema o un desequilibri...