obra de arte

San Carlo alle Quattro Fontane

1. Situació i documentació general
a) Catalogació:es un monestir i una esglèsia construïda entre 1630 i 1641 a la
ciutat de Roma i la façana és de 1665 – 1667. Dissenyada per Francesco
Borromini (1599-1677), és una de les peces mestres de l'arquitectura Barroca.
b) Ressenya breu:
materials maons, estuc, marbre i pedra
Tractament del mur isòdom
Sistemaconstructiu arquitravat i voltat
dimensions 20x 12 m (no humanes)

2. Anàlisi formal
a) Elements de suport: pilars interiors situats darrere 12 columnes d'ordres compost amb capitell
corinti, mur ondulat, petxines i arcs.
b) Elements suportats: esta coberta per una cúpula ovalada. En el centre de la cúpula, trobem
cassetons amb aire oriental, de forma circular, a mida que ens apropem son mespetites. A dalt
de tot, una llanterna que deixa passar la llum natural.
c)

Espai exterior:La façana exterior es divideix en dos pisos . Els dos pisos
estan separats per un entaulament. Aquest reprodueix l’ondulació creada pel joc de formes
còncaves i convexes que hi ha entre els carrers laterals i el carrer central, respectivament. Cada
pis es divideix en tres carrers, definits per lacombinació de columnes menors i columnes
colossals. En el pis inferior hi destaca el nínxol central amb la imatge de sant Carles Borromeu
sota les ales de dos querubins. En el pis superior hi sobresurt l’edicle i el medalló sostingut per
dos àngels. Les columnes colossals i el medalló potencien la sensació de verticalitat i lleugeresa.
Totes les columnes són d’ordre compost, amb capitells corinitis.d)
Espai interior: planta (distribució bàsica de l’espai); dimensions; unitat-fragmentació; punts
ordenadors; il·luminació.
Planta el·líptica, lleugerament romboidal, per adaptar-se a l'espai irregular de la parcel·la i l'angle
del xamfrà on hi ha la font. Combina línies rectes, còncaves i convexes.
Entre les quatre voltes s’articulen quatre petxines àmplies que defineixen la cúpulaovalada
espectacular . La cúpula està decorada amb cassetons geomètrics que es van reduint de mida
seguint les lleis de la perspectiva amb l'objectiu de donar sensació de més alçada i espai interior. La
llanterna , és una de les fonts d’il·luminació natural que corona la cúpula on sobre un fons daurat hi
és representat l'Esperit Sant, i ens dona una gran sensació d’amplitud. L'altre focus de llumsón les
finestres situades sobre la biga mestra.
e) Estil: Barroc italià, Borromini es caracteritza pel moviment virtual en totes direccions en els seus
edificis. Crea una planta irregular, utilitza les línies corbes i sinuoses (cóncaves i convexes) i juga
amb la llum, aconseguint un efecte il·lusionista.

3. Interpretació
a) Contingut i significació: Es un temple que per l’autor porta al’extrem tota la tècnica, el
moviment en la construcció i tot el que ell sabia, la geometria, les distancies... plasma el seu ideari
arquitectònic. El conjunt de San Carlo, i sobretot la seva façana, se situen en el context del seu
entorn urbà. Borromini estudia en profunditat els seus recursos per escometre aquesta obra, en la
qual es manifesten moltes de les seves innovacions en el camp del'arquitectura. Amb l'ús dels
mateixos elements renaixentistes (columnes, entaulaments, balaustres), el sentit final és molt
diferent. El moviment a través de l'ús de la línia corba anuncia a l'espectador el que s'ha de trobar a
l'interior del temple. Sant Carlino (denominat així per les seves petites dimensions) és una de les
obres més significatives del barroc europeu.
La llum, que entra per lallenterna de la cúpula i les finestres de l'inici de la cúpula, simbolitza la
llum celestial de l'Esperit Sant que il·lumina els fidels, situats en un espaivisualment complex i
irracional com la Fe
b) Funció: religiosa i propagandística. Va ser encarregat per l’ordre del Trinitaris, ordre fundada
per Sant Carles Borromeu, aquest arquitecte va ser el favorit de les ordres religioses per fer...