Oda A La Pàtria, Bonaventura Carles Aribau
Páginas: 4 (867 palabras)
Publicado: 7 de octubre de 2012
Comentari de text
La pàtria
Bonaventura Carles Aribau
El poema Oda a la pàtria, inicialment anomenat La Pàtria, va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau al segle XIX. Aquesta obra esconsidera l’inici simbòlic de la Renaixença, al 1833. La Renaixença va ser un moviment cultural i literari exclusivament català. El seu objectiu era retornar el prestigi que la llengua catalana havia perdutdurant el Barroc, situant-la així al mateix nivell que les altres llengües europees. Aribau era banquer, i va haver de instal•lar-se a Madrid per qüestions de treball. Aquesta oda expressal’enyorança cap a la seva pàtria, Catalunya. A més, la va dedicar al seu patró pel seu sant. Té influències romàntiques, ja que el moviment predominant a Europa en aquell moment era el Romanticisme. Això es potobservar a l’identificació sentimental amb elements del paisatge de Catalunya.
El tema principal d’aquest poema és l’enyorança a la pàtria i a la seva llengua. Cal destacar que el concepte que teniade pàtria no es corresponia amb Espanya sinó amb Catalunya.
En la primera octava de l’oda comença esmentant la geografia més simbòlica de Catalunya. Per això s’ajuda d’una figura retòrica, lametàfora: la tomba del jueu [v7] representa Montjuïc, les Illes Balears estan metaforitzades en la mallorquina nau [v8], turons o serres desiguals [v1,v2] simbolitzen Montserrat i l’alt palau que estàvigilant [v5,v6] que és el Montseny. En resum, aquests primers vuit versos estan dedicats a les muntanyes i illes de Catalunya. En els quatre primers versos de la segona octava expressa el seu ampliconeixement de les fronteres de Catalunya i el so dels torrents i els compara amb el front del seus pares i la veu de la seva mare o els plor del seu fill, respectivament. Als quatre últims es compara ambun arbre emigrat a terres apartades de la seva pàtria. La tercera octava es pot resumir en la queixa de l’autor d’haver marxat. Comença amb una pregunta retòrica on es pregunta de què val tenir...
La pàtria
Bonaventura Carles Aribau
El poema Oda a la pàtria, inicialment anomenat La Pàtria, va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau al segle XIX. Aquesta obra esconsidera l’inici simbòlic de la Renaixença, al 1833. La Renaixença va ser un moviment cultural i literari exclusivament català. El seu objectiu era retornar el prestigi que la llengua catalana havia perdutdurant el Barroc, situant-la així al mateix nivell que les altres llengües europees. Aribau era banquer, i va haver de instal•lar-se a Madrid per qüestions de treball. Aquesta oda expressal’enyorança cap a la seva pàtria, Catalunya. A més, la va dedicar al seu patró pel seu sant. Té influències romàntiques, ja que el moviment predominant a Europa en aquell moment era el Romanticisme. Això es potobservar a l’identificació sentimental amb elements del paisatge de Catalunya.
El tema principal d’aquest poema és l’enyorança a la pàtria i a la seva llengua. Cal destacar que el concepte que teniade pàtria no es corresponia amb Espanya sinó amb Catalunya.
En la primera octava de l’oda comença esmentant la geografia més simbòlica de Catalunya. Per això s’ajuda d’una figura retòrica, lametàfora: la tomba del jueu [v7] representa Montjuïc, les Illes Balears estan metaforitzades en la mallorquina nau [v8], turons o serres desiguals [v1,v2] simbolitzen Montserrat i l’alt palau que estàvigilant [v5,v6] que és el Montseny. En resum, aquests primers vuit versos estan dedicats a les muntanyes i illes de Catalunya. En els quatre primers versos de la segona octava expressa el seu ampliconeixement de les fronteres de Catalunya i el so dels torrents i els compara amb el front del seus pares i la veu de la seva mare o els plor del seu fill, respectivament. Als quatre últims es compara ambun arbre emigrat a terres apartades de la seva pàtria. La tercera octava es pot resumir en la queixa de l’autor d’haver marxat. Comença amb una pregunta retòrica on es pregunta de què val tenir...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.