La pàtria de Bonaventura Carles Aribau

“La pàtria” de Bonaventura Carles Aribau
Aquest poema va ser publicat l’any 1833 (punt de partida simbòlic de la Renaixença) i escrit per Bonaventura Carles Aribau, amb la intenció de felicitar elpatró per a qui treballa el dia del seu sant. Amb aquest poema Aribau va demostrar que es podia fer literatura d’alta qualitat en català, ja que es considerava que el català no servia per a laliteratura culta o per als usos formals. Per aquests motius, “La pàtria” es va convertir en el punt de partida i en el símbol de la Renaixença.
Pel que fa a la forma, es tracta d’una octava de sis estrofes.Tots els versos del poema són alexandrins (de dotze síl•labes). La rima és consonant i en aquest poema és tracta d’una rima creu-creuada (amb estructura ABBA ACCA). Les estrofes d’aquest poema espoden dividir en dos hemistiquis, cada un d’ells de quatre versos.
Si ens centrem en el contingut, veiem que es tracten dos temes paral•lels: l’elogi de la llengua i de la pàtria i l’elogi del patró.Fins al primer hemistiqui del segon paràgraf el poema fa una gran descripció panoràmica de la seva pàtria, que es simbolitzada com els paisatges d’aquesta. Ens parla del Montseny, del Montjuïc(referint-se a ell com “la tomba del jueu”), de l’illa de Mallorca (“la mallorquina nau”), etc. Desprès diu que ell coneixia aquests paisatges com els plors del seu fill o com la seva mare, ja que ell semprehavia viscut allà.
A continuació, al segon hemistiqui del segon paràgraf i al primer del tercer paràgraf, l’autor explica els fets que l’han portat a allunyar-se de la seva pàtria i a anar-se’n a laregió del centre d’Espanya, referint-se a aquesta mitjançant una metonímia: “les torres de Castella”. A partir del tercer paràgraf fins al segon hemistiqui de l’últim, Carles Aribau fa un gran elogi ala seva llengua, és a dir, el català, encara que quan es refereix a ell directament digui “llengua llemosina” o “llemosí”. Això és degut a que al segle XIX hi havia la creença de que occità i...