Odis injustificats durant la història




Odis injustificats

Assaig

17/05/2013

Andreu Orell Forteza




“La noblesa de rei s'ha de correspondre amb la bellesa de persona: que sigui gran, humil, i que no faci mal a la seva gent.” -Ramon Llull


Aquest assaig va de diferents odis injustificats durant la història de la humanitat. Antes de començar m’agradaria fer-vos saber que la informació que vos trobareu acontinuació té el meu punt de vista i puc o no tenir raó en qualcunes de les coses. Les fonts que he fet servir són de qualitat.




















M’agradaria començar amb el conflicte que actualment existeix en la regió del Tibet com considera el govern xinés o Administració Central Tibetana o Govern Tibetà a l’Exili com consideren els tibetans. Idoi efectivament, desdel segle XIII, el Tibet pertany a l'imperi xinès i els monuments imperials tenen a les seves frontons els textos escrits en les cinc llengües xineses, entre elles el tibetà, un imperi amb els seus departaments feudals i la seva burocràcia, fins i tot abans que aparegués el budisme tibetà tal com existeix actualment. Els defensors de la independència del Tibet i del Dalai Lama consideren que elTibet era un simple feu, un protectorat. En el pla històric, els independentistes tibetans expliquen que si la regió de l'Himàlaia hagués estat antigament part integrant de la Xina, la regió hauria arribat a ser pràcticament independent i acusen la Xina que intenta destruir la cultura tibetana. El Tibet, en el marc del trossejament i la colonització de la Xina, va ser objecte d'una rivalitat entreGran Bretanya i Rússia. Gran Bretanya, implantada a la veïna Índia va assumir i sempre ha reconegut, la sobirania de la Xina damunt aquest país que va ocupar militar i comercialment. El 1908 la Xina, aprofitant la sortida dels britànics, va reprendre el control del país. Després va arribar l'enfonsament de l'imperi xinès i la instauració de la República el 1911. El que va trencar les relacionspersonals de vassallatge que existien entre la Xina i el Tibet segons els monjos tibetans, que eren al grau més alt del feudalisme que practicava la servitud. El tretzè Dalai Lama va proclamar la independència del Tibet i es va negar a reconèixer la República xinesa. Gran Bretanya va actuar com a mediadora i va proposar una divisió del Tibet que la Xina es va negar a reconèixer tot i que, a lapràctica, els llaços es van afluixar i el govern teocràtic del Dalai Lama va ampliar les seves atribucions. El 1950, l'Exèrcit Popular d'Alliberament comunista va tornar a entrar al Tibet, que considerava que estava governat per senyors feudals, i no va trobar resistència. Es va crear un govern del Tibet que ha mantingut la religió i els monestirs. Però a partir de 1956 s'han succeït les rebel·lions, en1959 va ser la insurrecció de Lhassa. El Dalai Lama va abandonar el Tibet i es va refugiar a l'Índia amb 150.000 partidaris. La rebel·lió es va reprimir severament, els exiliats i les associacions per a la independència del Tibet declarar un milió de morts, però en realitat les xifres, encara que considerables, no sobrepassaven els deu mil. El govern comunista xinès va abolir la servitud i elsterribles càstigs corporals i va explicar que es tractava de rebel·lions fomentades pels antics amos i els monjos. Mentrestant, les instàncies religioses a l'exili denunciaven, com els seus partidaris occidentals i l'atac contra la cultura tibetana tant com els atemptats als drets humans. Occident, especialment els Estats Units, va desenvolupar aquest assumpte de l'espiritualitat tibetana vexada pels“invasors” xinesos. Xina considera que no només es tracta d'una regió integrada a la Xina des del segle XIII, sinó que a més la va alliberar del feudalisme i recentment l'ha comunicat construint un ferrocarril. Una regió, a més, indispensable per a la seva seguretat i que és una via cap a l'Índia, amb qui Xina té relacions des de sempre. Mentrestant, el Dalai Lama i els exiliats, amb els Estats...