organización d'na competición: Orientación









Índex
1. Història de l’orientació
1.1. La Prehistòria
1.2. L’Edat Antiga
1.3. L’Edat Mitjana
1.4. L’Edat Moderna
2. Què és l’orientació?
2.1. Introducció
2.2. Definició d’orientació
2.3. Com ens orientem?
3. Els mitjans d’orientació
3.1. Els mitjans artificials
3.2. Els mitjans naturals
4. Les competicions d’orientació
4.1. Aspectes generals
4.2. Normes bàsiquesde l’orientació





1. Història de l’orientació

1.1 Prehistòria

A la prehistòria s’orientaven bàsicament a través dels sentits com per exemple la vista, l’oïda etc
Podien desplaçar-se d’un lloc a un altre sense perdre’s, i sabien moure’s per grans dimensions de terreny per trobar allò que els era necessari per sobreviure.

1.2 Edat antiga

Els egipcis
La població egípciaper orientar les piràmides es basava en una observació astronòmica.
El mètode que consisteix en utilitzar la direcció de les ombres de menor projecció no permet una observació suficientment precisa com per explicar l’exactitud d’aquestes orientacions.
La utilització d’aparells que mesuraven la longitud de l’ombra els va portar a la conclusió que l’ombra més curta és la orientada cap al Nord.
Perfacilitar l’orientació en la navegació, els sacerdots egipcis van construir torres d’uns 60 metres d’alçada al llarg de la costa mediterrània del seu país on hi cremaven llenya o mantenien encesos grans cúmuls de brases amb la finalitat de guiar als mariners perquè sabessin on estava situada la costa.

Els grecs
Apolònio de Pergano i Hiporco van inventar l’astrolabi (instrument de metall,cartró, fusta, etc, que consistia en un disc que representava la terra, un mapa del cel i una agulla que representava el sol, indicadora de l’hora solar). La seva funció era observar el moviment dels astres, determinar la seva posició o les coordenades geogràfiques d’un lloc, mesurar les alçades astronòmiques... És a dir la seva funció era orientar-se.



Els romans
Durant l’època romana de lamateixa manera que succeeix amb la civilització grega, la ciència avença moltíssim, sobretot en relació a les taules astronòmiques.

Els xinesos
Van ser els primers que van utilitzar la brúixola, cap al segle III aC. S’orientava sempre cap a una mateixa direcció, al nord.

1.3 Edat mitjana
Entre els segles V-XII van haver-hi pocs avenços científics. Els àrabs van ser els que van introduira Europa durant els segles XI i XII la brúixola. Durant el segle XIII van aparèixer les primeres cartes marines, que van facilitar molt l’orientació dels navegants.

1.4 Edat moderna
A principis del segle XX es va utilitzar un nou tipus d’instrument d’orientació anomenat girocompàs que va ser utilitzat principalment per la marina de guerra per completar o substituir les agulles magnètiques.Actualment, l’orientació industrial, a més de la codificació i senyalització dels territoris, ve principalment codificada via satèl·lit.


2. Què és l’orientació?

2.1 Introducció
L’orientació no és una cosa estranya ni res que sigui llunyà a nosaltres, és a dir, sempre que anem un lloc o a un altre primer hem d’orientar-nos, per tant, és una cosa que fem quotidianament
Depenent delsdeterminats aprenentatges i experiències que anem guanyant, un individu serà més o menys capaç de saber en tot moment on es troba i com anar allà on vol.

2.2 Definició d’orientació
El concepte d’orientació està vinculat al verb orientar que fa referència a situar una cosa (objecte, persona ...) en una posició.
L’orientació també fa referència a comunicar a un subjecte (una persona) allò que nosap i conduir-lo (guiar-lo) cap a un lloc determinat.

2.3 Com ens orientem?
Per indicar la direcció on es troben els diferents llocs de la terra utilitzem el punts cardinals.







3. Els mitjans d’orientació
Hi ha dues grans maneres per orientar-nos, una la ofereix la naturalesa, i l’altre és la que l’home ha ideat i és una orientació artificial.

3.1 Els mitjans artificials...