Orientació diagnòstica

Orientació diagnòstica: informe per un professional: integració dels resultats CBCL i YRS (punts en comú i divergències)
Un cop recollides les dades dels dos qüestionaris podem comentar els diferents aspectes que s’avaluen en els qüestionaris.
Pel que fa a les competències del subjecte, en l’aspecte d’activitats el pare d’aquest no ha contestat el qüestionari, mentre que les respostes delsubjecte es troben dins la normalitat. En l’àmbit social, el pare i el subjecte concorden en opinar que la situació és de normalitat, tal com passa amb la resta de competència com l’escola.
Fent referència a les agrupacions sindròmiques d’internalització, el pare i el subjecte tenen divergències en la percepció en tots els ítems avaluats. Observant l’aspecte d’ansietat i depressió el pare percep unescertes conductes com, s’avergonyeix amb facilitat, té sentit del ridícul o creure que ha de ser perfecte, que situen el subecte en una puntuació de borderline. Quan les respostes del subjecte el situen dins les franges de la normalitat. El mateix passa amb l’apartat de Tristesa i Depressió, amb les respostes del pare podem situar al subjecte en la línia de borderline, ja que percep que moltesvegades prefereix estar a soles que amb altres persones. En canvi, segons les respostes del seu fill, no trobem cap símptome significatiu. I per útlim ens trobem les somatitzacions on trobem algun punt en comú entre el pare i el fill. Segons les respostes del pare ens trobem amb puntuacions clíniques ja que ha puntuat alt en els ítems : malsons, restret, es cansa massa sense motiu, mals o malestars,mals de cap, ulls vermells, erupcions i altres problemes a la pell, mals d’estòmac o recargolaments. De les quals coincideix amb tres ítems amb les respostes del seu fill (mal de cap, mal de panxa i es cansa massa sense motiu). En aquest aspecte s’hauria de parlar amb els pares i tenir-ho en compte.
Pel que fa a altres agrupacions sindròmiques observem divergència en els problemes socials, onel pare percep una certa dependència, està molt aferrat als adults, es posa gelós fàcilment, creu que l’altre gent el vol perjudicar, etc... Per contra, el nen té una percepció de normalitat en aquest aspecte.
I trobem un acord amb la percepció en els problemes del pensament i els problemes en l’atenció on els dos membres enquestats han puntuat ítems dins la normalitat.
I per últim, dins lesagrupacions sindròmiques trobem les d’externalització, on hi ha divergències en els dos aspectes avaluats. Tot i que les puntuacions es troben dins la normalitat, els ítems amb puntuacions elevades són diferents els els dos subjectes. Pel que fa al comportament rebel, el pare destaca les conductes de mentider i trampos. En canvi, el nen destaca la conducta que prefereix estar amb nois/es més gransque jo. I observant el comportament agressiu, orientant-nos per les puntuacions del pare podem dir que trobem una conducta borderline, ja que ha puntuat alt en els ítems trenca les seves pròpies coses i crida molt. En canvi, en les puntuacions del nen podem observar certa normalitat, tenint en compte que ha puntuat alt en tossuderia.
Pel que fa al recompte de problemes totals, trobem divergènciesimportants en els problemes interns i externs ja que segons les puntuacions del pare ens trobem davant puntuacions clíniques, fet que implica mirar els possibles aspectes problemàtics del nen i fer un tractament. I les puntuacions del nen ens indiquen normalitat pel que fa a aquests aspectes.

Amb els ítems avaluats i aplicant el DSM-IV sorgeix una divisió de sis àmbits d’avualuaicó diferent:Primer de tot ens trobem amb els problemes afectius. On hi ha una divergència important entre la percepció del pare i el fill. Trobem que el pare ens contesta indica un possible problema clínic ja que avalua amb una puntuació elevada els ítems com plorar molt, poques coses que el fan gaudir, no menja bé, es cansa molt sense motiu, dorm poc, és poc actiu i li falta energia. Mentre que el nen,...