Origen de la filosofía

Historia de la filosofia, Tema 1: L’origen de la filosofia
“El pensament racional té una fitxa civil: en coneixem la data i lloc de naixement.
És en el segle VI abans de la nostra era, a les ciutats gregues de l’Àsia Menor, on
sorgeix la nova forma de reflexió, totalment positiva, sobre la natura...Els filòsofs
jònics han obert el camí a la ciència; a partir d’aquest moment ja només caldràseguir-lo.
El naixement de la filosofia a Grècia determina, per tant, l’inici del pensament
científic; podríem dir: del pensament en general. A l’escola de Milet, per primer
cop, el logos s’hauria alliberat del mite...Més que un canvi d’actitud intel·lectual,
d’una mutació mental, es tracta d’una revelació decisiva i definitiva: el
descobriment de la raó.”
Heràclit

Parmènides

J.P.Vernant: Mite i pensament a l’antiga Grècia

0. Introducció
L’ésser humà té la capacitat i la necessitat d’interrogar-se, de posar en qüestió totes les coses i a si mateix. Com a
resultat d’aquesta actitud ha anat elaborant una saviesa, unes quantes respostes que comporten una ordenació, un
intent coherent d’explicar la realitat, tot allò que s’esdevé al seu voltant.
Aquestes respostes, alcomençament, es van elaborar en termes mítics, religiosos, però al final del segle VII a.C.,
en el si de l’antiga civilització grega, començaren a adoptar termes racionals plantejats com a crítica al mite.
La ruptura amb el pensament mític significa l’aparició d’una nova manera d’estudiar la natura. Per dur-la a terme
s’utilitzarà una manera de pensar que podem anomenar “positiva”, és a dir, unamanera de pensar que parteix de les
dades observades a les quals s’aplica la capacitat humana de raonar. Aquest és el punt de partida de la filosofia i de la
ciència.
Filosofia i ciència tenen un origen comú, o més ben dit, originàriament eren el mateix i ambdues constitueixen una
forma d’explicació racional contraposada a l’explicació mítica. L’observació sistemàtica i el raonament lògicsubstitueixen el pensament màgic i la imaginació. Els primers filòsofs són també els primers científics ja que per a ells,
tot allò que existeix obeeix unes lleis accessibles a la raó humana.
1. Del Mite al Logos
“El mite explica una història sagrada; relata un fet que s’ha esdevingut en el temps fabulós dels “inicis”. Dit d’una altra manera: el mite
explica com, gràcies a les gestes dels ésserssobrenaturals, una realitat ha arribat a l’existència... Per tant, sempre és un relat d’una “creació”:
narra com alguna cosa s’ha produït, ha començat a ésser. El mite no parla d’allò que ha succeït realment.
Els personatges dels mites són éssers sobrenaturals. Els coneixem sobretot per allò que han fet en el temps prestigiós dels “inicis”. Els mites
revelen, doncs, l’activitat creadora i desvelenla “sobrenaturalitat” de les seves obres.”
M. Elíade: Mite i realitat

Per explicar els grans misteris de la realitat, Homer i Hesíode recorren a símbols o imatges que personifiquen
poders sobrenaturals. Amb aquests símbols, l’home configura una imatge del seu propi món capaç de donar sentit i
orientar la seva relació amb la natura i amb els altres homes.
Per reforçar-ne l’eficàcia, els mitess’acompanyen de representacions o ritus, per mitjà de les quals el contingut
mític es fa present entre els que hi participen.
2. Els Primers Filòsofs: La recerca de l’ARKHÉ
“El bressol de la filosofia occidental es troba a les colònies gregues a la riba del Mediterrani, a l’Àsia Menor jònica i al sud d’Itàlia. El comerç
intens entre tot el món conegut aleshores, tan estès a lesciutats-colònies gregues, els aporta no solament la riquesa, sinó també els coneixements
d’altres pobles (...)
La confrontació amb cultures forasteres desafia i amplia els horitzons mentals. Les característiques d’aquesta època són una transició
incipient de l’oligarquia cap a d’altres formes polítiques (tirania, democràcia) i els fenòmens de crisi en política interior que això comporta. En
aquests temps...