Pac 3 El DesEnvolupamEnt En l'Adolescència

DESENVOLUPAMENT I APRENENTATGE DURANT L’EDAT ESCOLAR: El desenvolupament en l’adolescència

Quan parlem del període de l’adolescència aviat pensem en un estat de crisi i de no comprensió i de fet, podríem dir que és així. Passem de l’etapa infantil, on només importa allò que l’infant fa sense preocupar-se de les conseqüències, sense la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i on es fanuns descobriments als que encara no se’ls sap posar nom, cap a una etapa on l’adolescent vol trobar un sentit a tot allò que fa i que l’envolta. La protagonista de la carta és una adolescent que es mostra preocupada per no saber si ja s’ha convertit en una persona adulta o no i sí està preparada per ser-ho.

L’adolescència no passa només per canvis físics, tot i que aquests són una part bentranscendent en el pas cap a l’adolescència. Per a la nostra protagonista, un dels canvis físics més importants durant la pubertat va ser l’arribada de la seva primera menstruació. Aquest és un moment que no només afecta biològicament sinó que també afecta socialment i repercuteix en el seu entorn. Segurament, al començament, serà una cosa que es preferirà guardar en secret ja que es considera una cosamolt íntima i després passarà a ser una cosa ben normal per la que tota dona ha de passar.

La pubertat també desencadena el desenvolupament de la sexualitat (tot i que hi altres factors socials que també la desenvolupen) tot i que aquesta ja havia emergit al llarg de la infància; on inicialment no es té consciencia del que és i que tant sols passa per ser una exploració del propi cos fins queels genitals comencen a desenvolupar-se i la persona comença a prendre consciència tant del seu cos i del que pot fer amb ell. La nostra protagonista segurament descobrirà una part de la seva sexualitat amb la seva parella i la farà evolucionar segons si allò que fan és culturalment censurat i alhora es veuran guiats pel seu sentit de la moralitat. Evolucionaran des del simple acte físic del sexea pensar que hi ha alguna cosa més que això, l’afecte, l’amor, la simple amistat...

Quan som infants adquirim un conjunt d’idees, valors, prejudicis i representacions que em acceptat sense saber ben bé perquè en un món que només girava al nostre voltant, on l’única postura que existia era la nostra amb la incapacitat de saber posar-nos en el lloc dels altres i on les decisions no tenien capmena de repercussió; fins llavors s’havia desenvolupat un jo superficial i poc choerent. Arribats a l’adolescència ens endinsem en una etapa on les coses no s’accepten perquè sí, sinó perquè són fruit d’un acord social que té conseqüències i que força als adolescents a passar d’una moral heterònoma a una moral autònoma, on han de prendre les seves pròpies decisions i deixar de ser dependents perpassar a ser autònoms. La protagonista de la carta se sent molt confusa fins al punt de no saber ni qui és, sap que ara ha de prendre decisions importants, que totes elles tenen conseqüències, que s’espera alguna cosa d’ella que no sap si podrà aconseguir i és, alhora el seu entorn familiar més proper, el que la farà evolucionar. Aquesta és una etapa per la que passen molts adolescents, però cada una la seva manera i influïts per diversos factors, és a dir, passen per una transició ecològica on hauran d’anar ajustant els seus rols amb allò que la societat demana i que sovint estaran en dissonància amb allò que volen fer.

La família té un paper molt rellevant en el pas per aquesta etapa i ella mateixa pateix canvis com a conseqüència. Des de petits, els infants, revesteixen els seuspares d’una aureola de poder i s’acostumen a fer allò que ells diuen sense qüestionar-ho, ara l’adolescent haurà de fer una transició des de la subordinació dels pares a una autonomia interna (es capaç de construir criteris propis i avaluar la realitat per ell mateix) i externa (troba per ell mateix la manera de solucionar els seus problemes sense la necessitat dels pares). Per tant, caldrà que...