Pac 3 Història Psicologia

WILHELM WUNDT

Wilhelm Wundt (Alemanya 1832-1920), va crear el primer laboratori de psicologia, la psicologia científica. Per a Wundt, la tasca de la psicologia consistia en estudiar els continguts mentals: sensacions, sentiments i imatges, per mitjà de la introspecció i de l’experimentació. Wundt va crear un laboratori d'estudi de la consciència, el seu propòsit era investigar com es formenles sensacions, les imatges en el cervell, la memòria, les percepcions de temps i espai. Va desenvolupar el seu treball sobre la base de l'únic mitjà que disposava, que era la introspecció: on és el propi individu qui millor pot examinar el comportament de la seva consciència.

La introspecció o percepció interna té com a fonament la capacitat reflexiva que la ment té per referir-se o serconscient de forma immediata del seu propis estats. Quan aquesta capacitat reflexiva s'exerceix en el record sobre els estats mentals passats, tenim la introspecció retrospectiva. La introspecció pot ser el coneixement de les vivències passades i també de les presents, de les quals es donen conjuntament i en el present del propi acte introspectiu. La psicoanàlisi en la forma d'introspecció retrospectiva ila psicologia experimental de Wundt va significar la introspecció de les vivències actuals.

Wundt era un pensador empirista, que va combinar el rol filosòfic amb el rol fisiològic. Se’l considera estructuralista perquè pensava que l’estructura de la ment o els continguts mentals poden estudiar-se en els seus diversos components. Va tenir molts seguidors científics perquè va aportar una novamanera de treballar les dades: el mètode experimental. Els historiadors de la psicologia solen considerar el fisiòleg alemany Wundt com el fundador de la psicologia científica.

Els errors de les teories i estudis de Wundt són: ell només admetia la teoria que el processos de consciència eren els continguts. Es va equivocar en dir que els processos complexos no es podien estudiar i també en dirque el subjecte d’estudi era passiu.

BURRHUS FREDERIC SKINNER
El conductisme fou la perspectiva dominant durant la primera meitat del segle XX. El creador d’aquest corrent fou Watson, que l’any 1913 va publicar un manifest fundacional, en què rebutja la introspecció com a mètode, i va orientar la psicologia per camins més objectius. Watson considerava la psicologia com una ciència naturall’objecte de la qual és descriure, predir i controlar la conducta. La conducta dels organismes és divisible en elements més simples: estímuls i respostes o reaccions de l’organisme. Quan el psicòleg fa servir el mètode experimental, ha d’estudiar la conducta animal i humana, entre les quals existeix una continuïtat biològica.
El conductisme fou desenvolupat pels investigadors de l’aprenentatge: Pavlovque fa estudiar la conducta segons els esdeveniments anterior, i Burrhus Frederic Skinner (Pennsylvania 1904 -1990 Nova York) Psicólogo que va descriure la conducta operant que depèn de les conseqüències del comportament. En l’actualitat, el conductisme té un paper important en la modificació de la conducta, tant a l’escola com a la clínica. Skinner estava convençut que la psicologia haviad'estudiar únicament el comportament observable i mesurable. El que més li interessava era modificar la conducta mitjançant el condicionament i també el descobriment de les lleis naturals que la regeixen. A partir d’aquí hi van començar a haver diverses modificacions del conductisme originari.
El conductisme intenta reduir tots els fenòmens psicològics en termes d'estímul-resposta. Qualsevol forma decomportament és analitzada com una cadena de respostes fisiològiques simples que poden ser observades i mesurables. Skinner va introduir un nou element al mètode conductista: el reforç. Premiava als subjectes i així a poc a poc els subjectes anaven aprenent que si realitzava una sèrie d’accions eren premiats i d'aquesta manera realitzaven les accions que Skinner volia observar.
Cal dir, que...