Pac C Psicologia Del Desenv.

ACTIVITAT 1:

a)
Canvis físics:
- L’estirada del creixement: augmenten de cop i volta i desigualment la mida de gairebé totes les parts del cos.
- El creixement dels òrgans interns: els òrgans interns creixen al mateix temps en que es produeix l’estirada del creixement.

En la noia:
 Botons mamaris
 Aparició de borrissol i moc vaginal
 Creixement dels pits, pèl púbic, estirada iprimera regla
 Creixement després de l'estirada i maduració òssia
 Definició de la cintura, malucs i cuixes
 Pell i cabells
 Suor i olor corporal

En el noi:
 Desenvolupament de la musculatura.
 Creixement dels testicles.
 Borrissol púbic en els nens.
 Ereccions involuntàries del penis.
 Borrissol corporal.
 Emissió nocturna.
 Creixement del penis.
 Engreuament de la veu. Olor corporal.
 Creixement d'alçada.

Canvis cognitius:
- El raonament hipotetico-deductiu: es tracta de fer una hipòtesi sobre un problema o situació, comprovar aquest enunciat hipotètic i extreure’n les conseqüències de les respostes que s’obtenen.
- La construcció de conceptes sobre un mateix: apareix l’egocentrisme, centrar-se en un mateix, considerant-se únics i excloent a la resta.Apareixen tres visions distorsionades entre ell mateix i els altres:
 Fàbula de la invencibilitat: creuen que mai seran víctimes, que no cauran en els errors dels altres, apareix el risc, es senten erròniament segurs...
 Fàbula personal: pensen que les seves vides són úniques, heroiques o mítiques.
 Audiència imaginària: l’adolescent es considera a ell mateix sempre en escena. Estanconvençuts de que són el focus d’atenció i preocupació del món.
- La presa de decisions en l’adolescència: per primera vegada a la seva vida han de prendre decisions que influiran a la resta de la seva vida com per exemple què estudiar, amb quins amics s’ajunten....

(E. González (coord.) 2012. Psicología del ciclo vital pàg. 322-344)
b)
Entrevista:

En l’entrevista es mostra clarament l’estileducatiu democràtic.
L’entrevista remarca molt el fet de que s’ha de parlar clarament amb els fills (els pares acostumen a parlar massa i poc clar i això porta a contradiccions), que els crits no són necessaris sinó que s’ha de parlar amb fermesa i serenor, s’han de transmetre sempre els valors essencials per la persona com són l’amistat, efecte.... També remarca que s’han de tenir molt clars elsrols que té cada persona que forma part de la família, el pare ha d’actuar com a pare i el fill com a fill, els pares no han de ser amics dels seus fills però això no significa no tenir actituds amistoses.
Parla sobre exercir l’autoritat, però sense sotmetiment. L’afecte, la sinceritat i la confiança formen una part molt important en el tracte amb els fills. Pel que fa a la confiança ens diu ques’ha de confiar amb els fills però fins uns extrems, en ocasions és necessari comprovar que es pot confiar en ells (controlar però sense exedir-se).
En definitiva, s’han de tenir les funcions molt clares, decidir el que es tolera i el que no i tenir clar que tota persona tenim les nostres limitacions.

Comparativa estils:
- Estil democràtic: els pares democràtics fan demandes raonables i lesfan complir, establint límits raonables. Al mateix temps expressen afecte i escolten atentament als seus fills, és a dir, es reconeixen i respecten els drets dels pares i dels fills.
Aquest estil influeix en l’adolescent en tots els aspectes del desenvolupament psicosocial, els adolescents que procedeixen d’aquest tipus de família tenen una elevada autoestima, maduresa social, moral iaconsegueixen arribar a tenir bons estudis.

- Estil autoritari: els pares autoritaris no són receptius als fills, però sí exigents, quan aquests no obeeixen, els pares recorren a la força i al càstig.
Aquest estil influeix en l’adolescent en que es mostren menys ajustats que els que procedeixen de pares democràtics, en canvi, acostumen a rendir bé acadèmicament i és poc probable que participin en...