Pac3 Sociogenèsi

____________________________________________________________

______________________
Introducció:
Abans d’analitzar el contingut de l’entrevista recordem que ens ubiquem en un marc epistemològic on els nous paradigmes marquen quina és la intervenció del psicòleg com a professional, (construccionisme, postestructuralisme i postmodernisme entre d’altres) volen deixar enrere l’objectivitat,racionalitat i la veritat del coneixement científic i psicològic que promovia el positivisme, aquest últim amb els seus postulats excloïa la participació de la subjectivitat del psicòleg o científic i dels factors psicosocials en la seva intervenció, concebia a la ciència psicològica com a “neutra”, elimininant la subjectivitat del professional, sent el científic ideal el que prescindia de la sevahumanitat.
Les noves tendències en psicologia es posen d’acord pel que fa a la posició envers l’objecte psicològic en si, i creuen que és impossible formular lleis o predir amb total seguretat el comportament o conducta dels objectes i subjectes psicològics com es formulava des de la psicologia positivista. És a dir, aquesta nova idea comporta assumir que l’objecte psicològic es caracteritza pertenir una dimensió hermenèutica, on es dóna una separació subjecte-objecte que deriva a una ideologia tant de l’objecte com del subjecte, no obeeix al determinisme, en paraules de Shotter, “Així l’objecte psicològic fuig de qualsevol tipus de determinisme pel fet de constituir-se com a sistema autoorganitzatiu i també en la mesura que l’activitat dels seus membres dotats de consciència, és del’ordre de l’acció i no de l’ordre del comportament, i per tant, capaços d’alterar les seves trajectòries segons les situacions viscudes.” (Shotter, J. 1983, 19-43) ¹.
La conseqüència d’aquesta naturalesa hermenèutica és que el psicòleg s’ haurà de posicionar, no podrà optar per la neutralitat, adoptarà una posició pragmàtica sobre el coneixement: preguntant-se sobre les conseqüències, argumentant,reflexionant, replantejant-se els fets i deixant de banda el pensament ortodoxa i disciplinari, ja que correríem el perill de caure en tan sols una visió única, una mena de monòleg de la ciència psicològica que aflebiria el nostre esperit crític: “Once an orthodoxy is established, there is the danger of a monologic voice stifling the critical sperit” (Billing,M.1987, Pàg.22)².
Així que podem deduirque l’ésser humà no està composat per sistemes lògics que funcionin mecànicament, la realitat és més complex i afectarà a la nostra realitat social i per tant a la nostra intervenció com a psicòlegs, els subjectes ens trobem en una realitat social construïda amb la interacció social amb els altres, la decisió que un fenomen sigui veritat en la ciència psicològica serà doncs resultat del consenssocial negociat en cada cultura amb uns paràmetres consensuats i legitimats per la majoria, on la veritat no serà única sinó que passarà a ser relativa. Ara s’analitzarà el discurs psicològic i serà sotmès a una deconstrucció, es posarà a prova el coneixement científic construït que representarà una forma de reflexivitat simultània als continguts de la investigació.
Primera Part:
Anàlisi del’entrevista i dels processos autoreflexius:

Per tant nosaltres com a psicòlegs i el nostre subjecte entrevistat, ens posicionem en un context on formem part de la realitat social, recordem la frase del mòdul (pàg.29): “Nosaltres, com a psicòlegs, formem part de la realitat sobre la qual operem. No solament no ens hem de situar en una posició d’exterioritat, sinó què no ho podem fer”. Així valorem quel’objectivitat del psicòleg no és del tot possible, reprenem el mecanisme de la capacitat agèntica del subjecte i com el procés reflexiu passa per situar-se, imaginàriament, en una situació en la qual les seves experiències subjectives prèviament construïdes donen sentit al fet o situació social que es troba en la seva feina diària.
Així doncs, com a psicòlegs el nostre paper deixa de ser...