Quintana Sans PAC3


Alumne: Roger Quintana Sans.
Assignatura: Teoria de l’educació.
Consultor: Jordi Blanch Huguet

Declivi de la institució escolars
Introducció.


L’educació ha d’ajudar al subjecte a poder desenvolupar-se de manera integra, tant a nivell personal, social i comunitari. Com hem observat durant el llarg del aprenentatge, l’educació ha anat variantsegons el temps i els països (Durkheim, 19911). Aquesta s’ha utilitzat per a cobrir les necessitats del sistema i poder ajudar a que aquest es reprodueixi, persisteixi i es modifiqui segons els interessos de les esferes de poder.
Actualment per a assegurar que s’aconsegueix assolir una situació sistemàtica de control social, es creen unes polítiques educatives que modifiquen l’objectiu inicial del’educació.

Podem identificar les institucions com organitzacions i empreses beneficiàries d'una antiguitat legítima: les empreses i les administracions identificades amb l’ interès general de poder fer de la institució una entitat amb caràcter beneficiari. En aquest assaig utilitzaré la noció d'institució en un sentit particular: el que té la funció d'instituir i de socialitzar. La institució ésdefinida llavors per la seva capacitat de fer advenir un ordre simbòlic i de formar un tipus de subjecte lligat a aquest ordre, d'instituir. En aquest sentit, la Església, l'Escola, la Família o la Justícia són institucions perquè s'inscriuen un ordre simbòlic i una cultura en la subjectivitat dels individus.
L’escola en crisi?

L’ interès, es més particularment per la institució de l’escola, ja quea dia d'avui moltes d'elles semblen estar en conflicte/declivi envers tot allò que han representat durant llargues dècades. La hipòtesi central és que aquest declivi no és només una dificultat d'adaptació a un entorn en moviment, sinó que és una crisi del propi procés de socialització, una crisi inscrita en una mutació profunda del treball sobre l'altre. Aquesta mutació està lligada a lestransformacions de la modernitat que trastoquen l'ordenament simbòlic de la socialització, de la formació dels individus, i, per tant, de la manera d'instituir als actors socials i als subjectes.

L'educació (escola) com a factor social té una funció específica, la d'establir relacions de continuïtat i contactes entre una generació i una altra. És alhora un mitjà pel qual es transmeten tradicions,costums, idees, representacions, mites, fantasies, utopies, símbols, valors, és a dir, tot el que constitueix el llegat històric.

La funció preservadora de cultura de l'educació, garanteix la continuïtat i cohesió que permet a la societat perdurar mes allà de la vida dels membres que la conformen. La transmissió de la cultura és condició de supervivència de la societat i s'aconsegueix d'una generació auna altra.

El declivi del sistema escolar no és un simple efecte de la crisi social de l'educació. És el resultat d’un profund canvi en les formes de la transmissió institucional. La institució escolar va constituir una economia simbòlica que definia les funcions de l'escola, la legitimació de l'autoritat i els mètodes i relacions d’ensenyament. La massificació a l'escola, l'emergència d'unsubjecte autònom i les influències de l'escola sobre les destinacions individuals ha ocasionat una crisi del programa institucional. Es aquet el motiu que fa que les institucions tendeixen a presentar un to més polític que moral i l'experiència personal substitueix el model tradicional d'educació.
L’escola es adequada als escolars?

El vetust acord pedagògic dissenyat pel programa institucional fafallida i la càrrega de treball es desplaça cap als individus. Sembla evident que els oficis de l'ensenyament han adquirit major exigència i sobrecàrrega quan ja no reposen sobre un sistema de creences implícites i compartides per tots, quan les demandes de la societat s'intensifiquen, quan l'usuari pot oferir resistència legítimament i quan és necessari convèncer els individus del correcte...