PAC5 TEORIES DE LA COMUNICACIO Ab

Prova d'Avaluació
Continuada 5

Universitat Oberta de Catalunya

Ensenyament: Grau en Informació i Documentació
Assignatura: Teories de la Comunicació. Aula 3
Data: 22 de desembre de 2014

Prova d'Avaluació Continuada 5

Pàgina 2

Teories de la Comunicació

A partir de la lectura dels mòduls 5 i 6 de l’assignatura, referents a la unitat 5, elabora un
assaig breu (aprox. 2000 paraules) sobre elpaper de les xarxes socials en els moviments
identitaris actuals.
“Don't let the Tió and the Three Wise Men
disappear under an avalanche of red coats and
hats!”

Recentment, he rebut un mail (reproduït a l'annex) de la universitat on estudiava fins l'any
passat que m'ha semblat un bon punt de partida per aquesta reflexió. El correu, signat per la
Vice-Rector for Internalisation, bàsicament demanaals professors de la universitat que
imparteixin més docència en anglès amb els arguments que, en el món globalitzat actual, la
competència entre universitats és mundial i és necessari l'ús de l'anglès per internacionalitzar
el coneixement. El que m'ha sorprès del correu, a part que enviïn un mail als estudiants i
exestudiants que hauria de dirigir-se només a professors, és l'última frase(reproduïda a dalt).
Aprofitant que estem a mitjans de desembre, la Vice-Rector for Internalisation acaba amb una
felicitació nadalenca i demanant, en anglès, que no deixem que “el Tió i els Reis Mags
desapareguin sota una allau de abrics i barrets vermells”.
Aquesta anècdota, per a mi, representa una de les contradiccions que provoca l'extensió de la
globalització en el món actual. D'una banda, es potenciala internacionalització, defensant un
ús extensiu de l'anglès i que els referents universitaris siguin mundials, com ho és el mercat en
què s'ha convertit l'educació superior. Això, en el l'àmbit de les elits acadèmiques, no és
precisament nou. Durant segles, qualsevol universitari d'Europa podia parlar amb un col·lega
de l'altra punta del continent en llatí, llengua en la que publicaven elsavenços científics
Newton o Descartes, de la mateixa manera que qualsevol científic, sigui del Japó, la Índia o
Polònia sap avui que ha de publicar els seus descobriments en anglès.
D'altra banda, i això sí que és nou, hi ha la necessitat paral·lela de defensar la pròpia identitat,
simbolitzada en el tió, per part dels mateixos que defensen la màxima globalització. I és que, a
mesura que creix lasensació que el món es converteix en l'aldea global de McLuhan, també
creix la necessitat de destacar la pròpia identitat, potser per tal d'individualitzar-se entre una
massa planetària homogènia. En aquest sentit, a mesura que creix la interconnexió i
interdependència entre diferents cultures, veiem com augmenten les crides a defensar la
pròpia identitat, encara que aquesta pugui posar en entredit laidentitat basada en els estats
nació tradicionals. (Guibernau, 2008; 49).
Recentment, a Catalunya, s'ha operat un important canvi en la manera d'entendre la identitat.
La identitat catalana és molt antiga, amb arrels a l'edat mitjana, i s'ha expressat de diferents
maneres (posant l'accent en la llengua, el dret, l'economia, etc.) al llarg dels segles (Fontana,
2014; Castells, 2003; p. 71-80). Eldarrer canvi en la identitat catalana ha estat el fet de passar,
dins de la classificació de Castells (2003; p.32), d'una identitat de resistència a una identitat de
projecte.
Si, sens dubte, la identitat catalana era de resistència durant el franquisme; a partir de la
transició, amb l'assoliment de l'autonomia, es convertirà en una identitat legitimadora de les
noves institucions autonòmiques. Elxoc amb la identitat legitimadora espanyola, evidenciat
per la laminació de les competències educatives de la Generalitat i la sentència de l'estatut de

Prova d'Avaluació Continuada 5

Pàgina 3

Teories de la Comunicació

2010; va provocar un retorn a la resistència (manifestació de 2010, amb el lema “Som una
nació”) per, finalment, donar pas a una identitat de projecte que busca el canvi...