Parlament De Catalunya

Parlament de Catalunya
Protocol i usos socials

21/06/2012
Alba Palacios Rodirguez
Asesproqa de Imagen personal

INDEX

Historia del parlament de Catalunya pag 3-12
Funcions del parlament pag13-16
Gabinet de protocol i usos socials pag 17
Fotografies relacionades amb el Parlament pag18-19
Bibliografia pag 20

HISTORIA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
La institucióparlamentària a Catalunya té els seus fonaments en l'edat mitjana. Aquests fonaments foren les assemblees de pau i treva i la Cort comtal. Les assemblees de pau i treva foren promogudes per l'estament eclesiàstic i assumides pel poder sobirà, els comtes de Barcelona, amb l'objecte de fer desaparèixer o, com a mínim, d'assegurar períodes d'interrupció de les contínues rapinyes i guerres entre senyorsfeudals i d'establir un sistema de garanties i indemnitats per al clergat i la població civil; també prengueren acords de caràcter fiscal. Aquestes disposicions van facilitar l'aparició de viles i mercats i van estimular la vida comercial del país.  Moltes disposicions de pau i treva foren codificades en els Usatges de Barcelona, primer text legislatiu català, promulgats pel comte Ramon BerenguerI, i s'incorporaren al dret civil i constitucional català de la baixa edat mitjana i de l'època moderna; algunes han perviscut en el dret civil actual.
La Cort comtal catalana es formà durant el segle XI, com a derivació de la Cúria reial dels francs, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per magnats civils i eclesiàstics, per alts consellersi per jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l'exercici de la potestat judicial. en les Corts de Barcelona del 1283, mitjançant la constitució Volem, estatuïm, es va establir el sistema de sobirania pactada característic del dret constitucional català medieval i modern. Segons aquestsistema, només eren vàlides les normes sorgides de les Corts per acord entre el sobirà i els estaments de la terra, fossin a iniciativa del primer (constitucions) o dels segons (capítols de cort). També havien de ser sancionades per les Corts les disposicions promulgades pel rei en l’ interval en què les Corts no eren reunides (actes de cort, privilegis, pragmàtiques i altres drets). De fet, el reirenunciava a ser el poder legislador exclusiu.
Les Corts catalanes es componien de tres estaments: el militar, que reunia els representants de la noblesa; el eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el reial, amb els representants de les ciutats i viles del domini del monarca. De fet, sempre restaren exclosos de representació amplis sectors del país, com la pagesia i lamenestralia. Per això i pel sistema d'elecció, les Corts, tot i que era una institució molt avançada en la seva l'època, responien a la concepció política i l'estructura social de la societat feudal i estamental i no es poden considerar segons els conceptes propis de les democràcies contemporànies.
Les Corts només podien ser convocades pel rei, en qualsevol ciutat de Catalunya, i les havia depresidir ell personalment. Hi va haver monarques que les van convocar amb molta freqüència i d'altres que no massa sovint, segons les conveniències polítiques de cada regnat. Un cop convocades, els membres dels braços tenien l'obligació d'assistir-hi. Hi havia una sessió plenària d'obertura, en què el rei feia la seva proposició,i explicava el seu projecte polític i el que pretenia obtenir, i elsbraços responien. El treball de deliberació es feia en cambres separades per a cada estament , amb mitjancers entre elles i amb el rei, dits tractadors, per a consensuar els acords, que eren llegits i votats en sessió plenària. En una sessió plenària final el rei sancionava solemnement els acords adoptats. Una convocatòria de Corts podia durar setmanes o mesos, o de vegades més d'un any, amb...