PARTENÓ

Partenó

Catalogació
Nom: Partenó
Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates
Cronología: 447 – 432 aC
Localització: Acrópolis d’Atenes (Grècia)
Estil: grec clàssic
Materials: marbre i fusta
Sistema constructiu: arquitravat

Context històric
Aproximadament tres segles després de l’enfonsament de la cultura micènica sorgeix a Grècia una cultura que arribarà a tenir un vigor i una capacitatd’interpretar el món que encara avui és la base de la nostra cultura occidental.
La construcció del Partenó va ser feta duran l’època de Pericles i fou l’inici de la reconstrucció de l’acròpolis atenesa, destrudia durant les guerres mèdiques. Durant el govern de Pericles Atenes es va convertir en el gran centre polític i artísitc de Grècia.

Anàlisi Formal
El temple és la màxima expressió del’escultura grega. Com tot edifici grec, encara que gran, està fet a mesura humana (tret que diferencia l’estil grec de l’estil egipci). Està construït amb marbre i seguint els preceptes de l’ordre dòric.

Anàlisi de l’exterior:
És tracta d’un temple de marbre. És octàstil amb dos pòrtics hexàstilsl i com les columnes rodegen tot el temple s’anomena perípter. Té 8 columnes als costats menors i 17en els majors, per tant és el doble de llarg que d’ample. Cada columna està més separada que l’anterior, tot i que des de lluny no es pot percebre.
Les columnes es troben sobre un estilobat i dos esterobats, que constitueixen l’escalinata que dóna accés al temple des de qualsevol dels costats. L’estilobat és l’últim esglaó de l’escala i els esterobats, constitueixen la resta.
Les columnes notenen base i presenten estries en aresta viva. El pas del fust al capitell es fa amb una motllura còncava, anomenada collarí. El capitell està format per dos elements: l’àbac, una espècie de plat i l’equí, de base quadrada i plànols rectes. Sobre el capitell descansa l’entaulament, que es divideix en tres parts: l’arquitrau (en estil dòric i llis), el fris, format per la successió de tríglifs(consta de dos estries a la part central i dos mitges estries als extrems) i mètopes(1) (panels decorats amb relleus que narren diverses escenes de combats de la Gigantomàquia(2) i la Cenaturomàquia(3). Les figures adquireixen una gran varietat d’expressions i el moviment aconsegueix efectes dramàtics).
Sobre el fris està la cornisa que sobresurt.
L’edifici té una coberta a dues aigües i presentaen les seves façanes estretes un frontó.
El frontó oriental està decorat amb escultures que narren el Naixement d’Atenea del cap de Zeus.
El frontó occidental mostra la lluita d’Atenea i Poseidó per aconseguir el domini de l’Àtica.

Anàlisi de l’interior:
És un temple rectangular dividit en diferents parts:
Pronaos: entrada, que dona pas a la naos o cella.
Naos o cella: era la naucentral que albergava l’escultura criselefantina de la deesa Atenea, a qui era dedicat el temple, feta d’or i d’ivori per Fídies. Aquesta estàtua només podia ser contemplada des de l’exterior i en dies assenyalats, quan s’obrien les grans portes de bronze, tal i com passava en tots els temples. Els temples no eren construïts com a lloc destinat als fidels, sinó per allotjar la imatge d’una divinitat,per això les cerimònies es feien des de l’exterior observant la imatge que es trobava a la naos.
Opistodoms: era la sala més petita que no estava comunicada amb la naos. Aquest espai estava reservat per les sacerdotesses i era on es guardava el tresor de la deessa Atenea.

El mur interior del temple està recorregut, en la seva part superior, per un fris esculpit amb el tema de les Pantenees,festa que es celebrava cada 4 anys. Representa la processó que feien les donzelles d’Atenea per obsequiar-la amb un peple teixit i bordat. Les figures que el formen es mouen amb elegància: les postures són gràcils i els moviments pausats.


El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de l’Acròpoli d’Atenes. La façana principal mira a l’est, el punt per on surt el sol –com era...