Partenó

Partenó

Partenó (447 – 432 a. C). Els autors són Fídies (supervisor), Ictinos i Cal·lícrates (arquitectes). Es troba a l'acròpolis d'Atenes, juntament amb Atena Niké, l'Erecteon i el Propileus. El Partenó és l’edifici més important de l’art grec. Aquest temple està dedicat a la deessa Atenea, protectora de la ciutat d’Atenes.
Es tracta d'un temple d'estil grec clàssic, fet de marbre delpentèlic i fusta, amb un sistema de construcció arquitravat.
Al segle VI va ser transformada en una església cristiana; durant el segle XV es convertí en una mesquita. Es va mantenir sencer fins al segle XVII, en què els turcs el van utilitzar com a polvorí durant la guerra amb Venècia i va esclatar. Finalment, va ser reconstruït i ara s’enfronta a l’erosió mediambiental. Tot i això, la façanaoriental, està gairebé intacta.

La planta fa uns 69’5 m x 31 m; les columnes fan 10’5m (alt) x 1’8 m (diàmetre base). La planta està dividida en dos sales.
Les columnes del Partenó suporten un entaulament horitzontal-compost per un arquitrau, un fris i una cornisa- que en recorre tot el perímetre. Juntament amb els murs i les columnates interiors, es responsabilitzaven de la coberta inclinada a duesaigües, que, a les dues façanes, desembocava en els frontons respectius.
El Partenó va ser construït seguint els preceptes de l’ordre dòric. És un temple octàstil perquè té vuit columnes a la façana principal; amb dos pòrtics hexàstils perquè a les dues façanes hi ha una segona filera de sis columnes; i perípter, perquè tot l’edifici és envoltat completament de columnes.
El temple s’alçà sobre unestilobat i dos estereòbats, que constitueixen l’escalinata que dóna accés a l’edifici des de qualsevol dels costats. Sobre aquests s’aixequen, sense base, les columnes dòriques, fortes, directes i grandioses. Els fusts són robustos, de baixa alçada, i amb els blocs que els formen units visualment amb estries d’aresta viva. Arriben al capitell a partir d’una motllura còncava tan subtil quegairebé no s’aprecia; és el collarí. El capitell, de formes senzilles, el formen un esquí i un àbac.
Després hi ha l’entaulament, que està format per l’arquitrau, que recolza directament sobre les columnes, llis i sense cap ornament; el fris, dividit en tríglifs i mètopes; i la cornisa, que sobresurt. El frontó, que forma el triangle que té la cornisa com a base, estava ple d’escultures, algunes de lesquals encara es conserven.
El Partenó era un edifici de planta rectangular amb una cel·la interior dividida en dues estances incomunicades que el convertien en un temple doble i que feien necessàries, per tant, dues façanes d’accés amb dos pòrtics.
La sala més gran contenia la famosa estàtua criselefantina (d’or i de vori), de 12’8m, d’Atena –a qui era dedicat el temple-, esculpida per Fídies.Les finestres, la seva situació, la porta oriental… estaven pensades perquè, quan sortís el sol, aquest, la il·luminés amb els seus raigs.
La sala més petita, l’opistòdom, anomenada també “Partenó”, guardava el tresor del temple.

Els precedents del Partenó es poden buscar en un primer temple que no es va acabar mai i que fou substituït per la construcció actual.
El Partenó adoptà unesproporcions atípiques i un nombre de columnes poc freqüent: vuit a les façanes principals i disset a les laterals (en lloc de les 6 x 13 que marcava el cànon). En aquest edifici, fet a escala humana, hi predominen les línies rectes, com implica el sistema constructiu, l’arquitravat. L’arquitectura grega prengué com a referent l’egípcia, també marcada per les línies rectes.
La façana principal del templemira cap a orient, el punt per on surt el sol, com és habitual a totes les construccions religioses de l’antiguitat. Aquesta orientació feia que l’edifici donés l’esquena a l’entrada principal de l’Acròpolis. L’edifici posseïa durant la seva esplendor una blancor enlluernadora, que era realçada per la viva policromia a les parts altes –els capitells, els tríglifs, les mètopes i els timpans...