Partenó

PARTENÓ
1.Dades generals de l’obra
El Partenó és un temple grec i és el monument més important de la civilització grega antiga i se li considera com una de les més belles obres arquitectòniques de la humanitat.
Va reemplaçar un temple anterior en el mateix emplaçament, conegut com el Pre-Partenó (Hecatonpedó, que mesura 100 peus), construït abans de les Guerres Mèdiques, i que va serdestruït pels perses cap a l'any 480-479 adC.
Els dos arquitectes principals del Partenó són Ictinos i Cal·lícrates, dels quals, malauraudament no s’ha conservat gaire informació històrica. Ambdos arquitectes van treballar al segle V a.C, durant l’època esplendorosa de Pèricles, que els va encarregar diverses construccions.
Entre altres obres, Ictinos va ser l’arquitecte del temple dòric d’Apol·lo aBasae, la construcció del qual va començar l’any 430 a.C.
Cal·lícrates va construir el petit i elegant temple jònic d’Atena Niké (448-421 a.C) a l’Acròpoli d’Atenes.
Al llarg dels segles el Partenó ha sofert diferents transformacions que han anat deteriorant l'edifici a passos de gegant. Entre els anys 1208 i 1258, l'interior del Partenó va albergar una església bizantina, i en 1458 va sertransformat en una mesquita.En 1687 va ser utilitzat com a polvorí pels turcs, els explosius van sofrir una detonació i el Partenó va pagar les conseqüències. Més tard, entre 1801 i 1803, els anglesos van espoliar gran part dels detalls decoratius del Partenó. Lluny de ser retornades als seus legítims amos, aquestes peces encara s'exhibeixen en museus com el Museu Britànic de Londres.Després de punts itan variats avatars, encara no havia acabat el cúmul de desgràcies que afectarien a l'edifici del Partenó i en 1894 es va veure afectat per un dels terratrèmols més importants en la història de Grècia.En l'actualitat encara continuen les labors de conservació i reconstrucció a l'edifici del Partenó. Es troba envoltat de grues i elements de contenció, però tot això no és suficient per eclipsar lamàgia de l'impressionant edifici
2.Anàlisi formal
La planta de l'edifici té forma rectangular i d'ella podem inferir que es tracta d'un temple grec octàstil, amb vuit columnes en els seus costats menors i disset en els majors, perípter, amb tres espais clarament diferenciats: la pronaos, la naos o cella i el opistòdom.
La pronaos era un pòrtic d'entrada on es trobava l'accés a l'estada principalo naos, en la qual es trobava l'estàtua de la deessa titular del temple sobre un pedestal. La naos es trobava dividida en tres naus per dues files de columnes dòriques superposades (per aconseguir l'altura necessària per albergar l'enorme estàtua de la deessa).
La nau central, en el fons de la qual es troba l'estàtua, té doble amplària que les dos laterals, que formen al fons de l'estada unagaleria que envolta per darrere la imatge de culte.
La sala posterior és el opistòdom, anomenat Partenó o sala de les verges, nom que després es va utilitzar per designar a tot l'edifici. És un espai ampli, amb quatre elevadíssimes columnes jòniques en el centre. A més d'albergar el tresor i les ofrenes, s'utilitzava per les joves ateneses que romanien per un període de temps al servei de ladeessa.
Encara que el material preferentment emprat és el marbre pentèlic i les dimensions de l'edifici són monumentals, les correccions òptiques, com després precisarem, així com el grau de proporció i harmonia entre les parts del mateix i pel que fa a l'home, fan que l'edifici no resulti desmesurat ni pesat, sinó que produeix, per contra, una sensació d'equilibri i grandiosa naturalitat. Enl'estructura interior de l'edifici també es va a utilitzar la fusta.rightcenter
És un temple d'ordre dòric on s'identifiquen tots els seus elements: s'eleva sobre tres graderies que constitueixen la crepis, sent la superior el estilòbat sobre el qual descansa el fust de les columnes sense basa. El fust és estriat a aresta viva amb el característic eixamplament o èntasis en la part central. El capitell...