Pastures Cat

Les pastures i ramats a la comarca d’osona:
La ramaderia d’Osona

Fins als volts de l'any 1960 la ramaderia aquí a la comarca era un complement de l'agricultura; en canvi, a partir d'aquesta data s'ha anat convertint en l’activitat agrícola més important, amb grans inversions econòmiques. Aquest fet ha provocat una nova orientació dels conreus, ja que ara els pagesos destinen a farratge moltapart de les terres antigament dedicades a les produccions de blat i de patates.

Les explotacions ramaderes de la comarca són dedicades especialment a les vaques de llet i als porcs. Darrerament han pres un gran increment les granges d'engreix de vedells per a carn. Aquesta branca de la producció agrícola té una antiga tradició a la Plana i el Lluçanès, però no havia estat tant explotada com enl'actualitat. Altres explotacions petites, que no falten en gairebé cap masia, són les gallines i els conills d'engreix, però en proporcions molt més reduïdes i com a complement, amb una rendibilitat baixa. En una escala més reduïda, hi ha encara els pollastres i els ànecs. El bestiar oví és molt secundari a Osona.

El bestiar boví és destinat sobretot a la producció de llet. La proximitat del'aglomeració urbana de Barcelona i l'existència de nombroses indústries làcties a la rodalia d'aquesta ciutat fan que la llet sigui recollida per empreses foranes. En els últims anys s'han creat a Osona sucursals d'aquestes indústries, i fins i tot algunes d'autòctones. La rendibilitat d'aquestes explotacions ha fet seleccionar les races de bestiar i mecanitzar i modernitzar les explotacions.

Elbestiar porcí ha tingut també recentment un gran increment i una modernització notable. És típica la producció de llonganisses a Vic i a la Plana, però ara la producció s'ha orientat per a tota mena de productes carnis, sobretot a l'obtenció de carn fresca. Aquesta mena de productes han fet canviar molt la geografia comarcal, amb l'aparició d'innombrables granges i sitges arreu, però no ha fetcanviar l'agricultura, perquè l'alimentació d'aquest bestiar es fa gairebé exclusivament per mitjà de pinso compost. Això també fa que un notable percentatge d'empresaris agrícoles tinguin granges o explotacions ramaderes però no conreus de farratge ni d'altres classes. Tot i així, aquests canvis han fet aparèixer el sistema anomenat d'integració, en el qual el ramader es converteix en untreballador per compte d'una fàbrica de pinso la qual l'integra i li paga un tant convingut per cada porc que ell engreixa, després de proporcionar-li el pinso. Això ha fet que en aquest ram de la producció ramadera s'emprin mitjans tecnològics molt avançats en matèria d'estabulació i de millorament de races i d'alimentació. També han aparegut per diferents punts d'Osona importants escorxadors. El mésimportant de la comarca i un dels primers de l'estat és Explasa, a Santa Eugènia de Berga.
Al Lluçanès, la ramaderia havia tingut segles enrere molta importància, tant per la quantitat de caps de bestiar com pel fet de ser lloc de pas obligat dels ramats transhumants i d'encreuament d'importants carrerades.

Dades generals de producció:
Actualment el bestiar porcí és el més important de la comarca.El 1989 se’n registrà un total de 492 254 caps a Osona, que representen el 13% de la producció de Catalunya (és la segona comarca amb més caps de porcí de Catalunya) i el 49% de la província de Barcelona. La major producció de bestiar porcí es concentra a la Plana de Vic, on s'enregistrà el 72% del total de porcs.
El segon sector ramader és el boví, amb 79 387 caps; representa el 14% de laproducció catalana i el 40% de la província de Barcelona. La major concentració de caps de boví es dóna a la Plana, amb el 68% de la producció de la comarca.
El bestiar oví és, amb diferència, el tercer sector en importància. El 1989 hi havia un total de 63 926 caps, els quals representaven el 6% de la producció catalana i una quarta part de la cria que es dóna a les terres barcelonines. Menor...