Pau Claris
Páginas: 5 (1115 palabras)
Publicado: 20 de enero de 2013
Simon, Antoni. «Pau Claris, líder d’una classe revolucionària», Biblioteca Abat
Oliba, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008, 477pp.
«lo pare protector y defensor y libertador de sa pàtria, com extensament ho diran las
històrias en lo esdevenidor».1
Antoni Simon i Tarrés és catedràtic d’Història Moderna de la Universitat
Autònoma de Barcelona. Les seves primerespasses com a historiador comencen amb
una tesi de llicenciatura sobre la revolució catalana de 1640 que va merèixer la màxima
qualificació i, més tard, amb una tesi doctoral en què estudià la crisi de l’Antic Règim a
Girona, treball aquest, pel qual se li va concedir el premi extraordinari de la seva
promoció. Ha dedicat la seva trajectòria professional a estudiar, reconstruir irecollir la
història de Catalunya. És autor i coautor de varies publicacions on, possiblement, les
seves obres pròpies cabdals són «Els orígens ideològics de la revolució catalana de
1640» (1999) — llibre que va merèixer l’any 2003 el Premi Enric Prat de la Riba de
l’IEC —, i «Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de
l’estat modern espanyol» (2005).L’obra que ens ocupa constitueix la tercera part que
completa la trilogia i està emmarcada en la biografia del protagonista institucional de
l’època, el canonge urgellenc Pau Claris. Si la Guerra dels Segadors (1640-1652) és un
dels fets polítics més representatius de l’Edat Moderna, Pau Claris és una de les figures
més reivindicada per l’ historiador.
Simon.A. Pau Claris, Líder……..p 4181
1
Ressenya: «Pau Claris, líder d’una classe revolucionària»
En aquesta obra , l’autor, pretén donar una visió de Pau Claris més àmplia que la
del mite construït pels historiadors del romanticisme, i per fer-ho s’ha de desempallegar
de les idees preconcebudes relacionades amb el model interpretatiu d’una monarquia
unificadora en el qual presenten una Revolució Catalanadefensora d’un sistema polític
caduc envers al modern projecte del comte duc d’Olivares. Així doncs, l'autor, empra
com a eix vertebrador la figura de l’eclesiàstic per penetrar en la lògica de la presa de
decisions polítiques produïdes en el context dels anys 1640 a 1641, i per donar una
panoràmica prou precisa de les relacions entre la societat catalana i la monarquia de
Felip IV.L'obra està dividida en dues parts: A la primera, titulada «Lluny del rei, prop de
la terra. La forja d’una classe revolucionària», trobem analitzat el context polític —
presentant els motius de la progressiva separació o fractura ideològica i política — previ
a l’arribada de Pau Claris a la presidència de la Diputació del General, període aquest,
comprès entre els anys 1638 i 1641.Aquesta esmentada ruptura, a mitjans del segle
XVI, s’hauria produït com a conseqüència d'una creixent desconfiança entre el regnat de
Felip II i la classe dirigent catalana. Això tindrà com a conseqüència que tant la
Diputació del General com el Consell de Cent es convertirien, cada vegada més, en els
òrgans representatius dels catalans, i cada vegada menys, en institucions sotmeses a laCorona castellana. El capítol ofereix, també, per una banda una visió general de la
societat catalana de l’època, però per una altra, fa una descripció detallada dels membres
que formaren part del grup dirigent de la revolució, es a dir, dels diputats que es van
mantenir al costat de Pau Claris. A més, es fa èmfasis sobre la gran importància que va
tenir la ciutat de Barcelona i laseva funció dins de Catalunya.
2
Ressenya: «Pau Claris, líder d’una classe revolucionària»
A la segona part, titulada «Un trienni decisiu: 1638-1641. Pau Claris i l’acció
política d’una classe revolucionària», trobem una anàlisi exhaustiu del període en què
Pau Claris va ocupar el càrrec de diputat eclesiàstic de la Diputació del General. Des de
que assumeix el càrrec fins a...
Oliba, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008, 477pp.
«lo pare protector y defensor y libertador de sa pàtria, com extensament ho diran las
històrias en lo esdevenidor».1
Antoni Simon i Tarrés és catedràtic d’Història Moderna de la Universitat
Autònoma de Barcelona. Les seves primerespasses com a historiador comencen amb
una tesi de llicenciatura sobre la revolució catalana de 1640 que va merèixer la màxima
qualificació i, més tard, amb una tesi doctoral en què estudià la crisi de l’Antic Règim a
Girona, treball aquest, pel qual se li va concedir el premi extraordinari de la seva
promoció. Ha dedicat la seva trajectòria professional a estudiar, reconstruir irecollir la
història de Catalunya. És autor i coautor de varies publicacions on, possiblement, les
seves obres pròpies cabdals són «Els orígens ideològics de la revolució catalana de
1640» (1999) — llibre que va merèixer l’any 2003 el Premi Enric Prat de la Riba de
l’IEC —, i «Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de
l’estat modern espanyol» (2005).L’obra que ens ocupa constitueix la tercera part que
completa la trilogia i està emmarcada en la biografia del protagonista institucional de
l’època, el canonge urgellenc Pau Claris. Si la Guerra dels Segadors (1640-1652) és un
dels fets polítics més representatius de l’Edat Moderna, Pau Claris és una de les figures
més reivindicada per l’ historiador.
Simon.A. Pau Claris, Líder……..p 4181
1
Ressenya: «Pau Claris, líder d’una classe revolucionària»
En aquesta obra , l’autor, pretén donar una visió de Pau Claris més àmplia que la
del mite construït pels historiadors del romanticisme, i per fer-ho s’ha de desempallegar
de les idees preconcebudes relacionades amb el model interpretatiu d’una monarquia
unificadora en el qual presenten una Revolució Catalanadefensora d’un sistema polític
caduc envers al modern projecte del comte duc d’Olivares. Així doncs, l'autor, empra
com a eix vertebrador la figura de l’eclesiàstic per penetrar en la lògica de la presa de
decisions polítiques produïdes en el context dels anys 1640 a 1641, i per donar una
panoràmica prou precisa de les relacions entre la societat catalana i la monarquia de
Felip IV.L'obra està dividida en dues parts: A la primera, titulada «Lluny del rei, prop de
la terra. La forja d’una classe revolucionària», trobem analitzat el context polític —
presentant els motius de la progressiva separació o fractura ideològica i política — previ
a l’arribada de Pau Claris a la presidència de la Diputació del General, període aquest,
comprès entre els anys 1638 i 1641.Aquesta esmentada ruptura, a mitjans del segle
XVI, s’hauria produït com a conseqüència d'una creixent desconfiança entre el regnat de
Felip II i la classe dirigent catalana. Això tindrà com a conseqüència que tant la
Diputació del General com el Consell de Cent es convertirien, cada vegada més, en els
òrgans representatius dels catalans, i cada vegada menys, en institucions sotmeses a laCorona castellana. El capítol ofereix, també, per una banda una visió general de la
societat catalana de l’època, però per una altra, fa una descripció detallada dels membres
que formaren part del grup dirigent de la revolució, es a dir, dels diputats que es van
mantenir al costat de Pau Claris. A més, es fa èmfasis sobre la gran importància que va
tenir la ciutat de Barcelona i laseva funció dins de Catalunya.
2
Ressenya: «Pau Claris, líder d’una classe revolucionària»
A la segona part, titulada «Un trienni decisiu: 1638-1641. Pau Claris i l’acció
política d’una classe revolucionària», trobem una anàlisi exhaustiu del període en què
Pau Claris va ocupar el càrrec de diputat eclesiàstic de la Diputació del General. Des de
que assumeix el càrrec fins a...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.