Pensamiento contemp

HISTÒRIA DEL PENSAMENT CONTEMPORANI TEMA 1: El programa il·lustrat. Llacunes i imprevisions de la Il·lustració. Característiques generals de la modernitat. Modernitat, art i pensament. Modernitat és una paraula que ve del mot llatí modo, que significa recent. Quan ens referim a cultura i anomenem la paraula modern ens referim a un moviment que va començar a l'època de l'humanisme italià, i que vaassolir la plenitud o maduresa en la cultura de l'edat moderna a finals del s. XVIII i a principis del s. XIX. El precedent immediat de l'edat moderna és la Il·lustració. La il·lustració es dóna en el segle XVIII, i a finals del segle XVIII aquelles idees de la Il·lustració i dels segles anteriors (humanisme, rev.científica,...) s'uneixen en dos grans moviments. Un primer moviment és al ciènciaaplicada a la naturalesa, i això comporta un augment immens de la riquesa, establir les lleis de la higiene i per tant un augment molt notable de la població a Europa i un augment important de la mobilitat. El segon fenomen és el sistema polític representatiu. Fins a final del segle XVIII el propietari d'un reialme, d'un estat, era el monarca, el rei. Si el rei es casava amb una hereva del reialmedel costat els dos reialmes s'unien i pertanyien al rei, i per tan, durant segles aquesta pràctica era molt freqüent. A partir d'ara el propietari de les terres serà el poble, els ciutadans, tot i que de moment no seran les dones, ni a Amèrica les persones de color, però es comença un sistema representatiu en què el poder és de la gent que vota. En la Il·lustració s'hi reuneixen dos moviments. Unés l'experiència italiana de l'humanisme. L'home és la mesura de totes les coses, idea que Plató ja suscitava, i que ho atribuïa a Protàgores. Aquesta idea té molt d'èxit durant l'humanisme. És una afició a la literatura i a la interpretació dels textos. En aquetsa època apareix el protestantisme, que estableix que qui interpreta la Bíblia no és l'església sinó que és cada individu que lainterpreta a la seva manera. Es dóna molta importància a la literatura, a l'etnografia, a la llengua. Apareixen les llengües vulgars. A la segona part del segle XVII, es produeix una avanç molt ràpid de la ciència; apareix la física de Newton, s'inventen molts artilugis científics. Tot això és degut a la raó, al canvi. És el segle de les llums, la gent és il·lustrada. La llum la dóna la raó. La importànciala té allò que no es toca, la raó ha de dominar la res extensa, és a dir, ha de dominar el cos. En aquests moments la ciència ha avançat tant, que els il·lustrats pensen que, en un futur, la raó comportarà un progrés de la moral i de la felicitat. Una societat governada per la raó serà una societat més moral i més feliç. Amb la raó seran vençudes les supersticions, els prejudicis i els errors.S'ha de sotmetre a la raó l'art, l'ètica, la religió,... Els il·lustrats no preveuen que les seves idees acabaran amb la Revolució Industrial, amb la crisi ecològica, amb la burocratització dels sistemes. La il·lustració és un estat que comporta una certa ingenuïtat, sembla oblidar el paper del cos. Els dos fenòmens en què la modernitat assoleix el seu màxim grau de maduresa són d'ordre econòmic id'ordre 1

polític. Pel què fa a odre econòmic, a finals del segle XVIII, a Anglaterra, comença la revolució industrial. Anglaterra té dificultats en les seves relacions amb el continent. Tenen una religió a part i s'han de valdre per ells mateixos. Prenen els avenços científics, els apliquen a l'agricultura, creen prats artificials, hi ha un sistema rotatori de sembres i de recolectes. Creen unsistema de producció agrícola que augmenta la productivitat, i per tan es creen grans capitals. Aquestes cultures, que s'han creat gràcies a l'aplicació de la ciència a l'agricultura, veuen que la ciència els pot ajudar en la indústria. Cal invertir aquests diners en el camp del vapor. Els vaixells deixen de ser velers, passen a ser vapors, i es permet transportar les mercaderies d'una ciutat...