Peter Pan

Peter Pan

(Adaptació teatral de l’obra de James Matthew Barrie)


Veu en off – Tots els nens del món creixen, tots excepte un. Aquesta és la història de com la Wendy, en John i en Michael van conèixer l’únic nen del món que no creix: en Peter Pan.

ENTRADA (Cançó Flying).

Escena 1 – L’habitació dels germans Darling

Dormitori dels nens. Tres llits amb una catifa, una finestra idavant una petita taula de nit i una cadira, per pujar de la cadira a la taula i d’aquí sortir per la finestra on es recolzaran damunt del cub que hi ha darrera de l’envà. També hi ha joguines escampades pel terra i els nens es troben dormint. També hi haurà un bagul on hi haurà l’ombra de Peter Pan.

La finestra és tancada i s’obre de cop com per efecte d’un cop de vent, per on entre de sobteen Peter Pan i la Campaneta. En Peter Pan comença a buscar per tot arreu la seva ombra. La Campaneta està jugant per entre el mobiliari.

PETER PAN – Campaneta de coure, deixa de jugar i ajuda’m a buscar la meva ombra.

Se sent un repic de campanetes, mentre la Campaneta respon.

CAMPANETA – Vaig veure com la mare dels nens la va desar dins d’aquest bagul.

PETER PAN – Va ser aquellamaleïda gossa! Si no se m’hagués tirat al damunt no l’hauria perduda... Sort que la finestra era oberta i vaig poder fugir abans que la seva mare em veiés. Deuria pensar-se que era un tros de roba i la va desar aquí.

En Peter Pan es dirigeix a obrir el bagul mentre la Campaneta continua passejant-se i jugant per l’habitació. En Peter Pan la troba però s’adona que és incapaç de tornar-se-la a posar ies posa a plorar.

WENDY – (S’incorpora) Per què plores nen?

PETER PAN – (Sense tombar-se s’eixuga les llàgrimes. Es gira i fa una reverència) Com et dius?

WENDY – Wendy Maria Àngela Darling. I tu, com et dius?

PETER PAN – (Orgullós) Peter Pan (Seu al costat d’ella).

WENDY – (En principi s’emociona molt, però després pregunta) I res més?

PETER PAN – Res més.

WENDY – (Queda unamica estranyada. Pausa.) On vius?

PETER PAN – Al segon estel a la dreta i després sempre endavant fins al matí.

WENDY – Quina adreça més estranya!

PETER PAN – (S’aixeca molest) No! No ho és d’estranya.

WENDY – (Intentant arreglar-ho) Vull dir si és això el que poses a les cartes.

PETER PAN – (Sec) No en rebo de cartes.

WENDY – Però la teva mare sí que en deu rebre.

PETER PAN –Jo no tinc mare, ni tampoc la vull tenir. Les mares estan passades de moda.

WENDY – (Aixecant-se i anant cap a ell) Aleshores no m’estranya que ploressis.

PETER PAN – Jo no plorava per això; jo plorava perquè no podia enganxar-me la meva ombra. A més, jo no plorava.

WENDY – (Molt sorpresa) T’ha caigut l’ombra?

PETER PAN – (Evoluciona per l’escenari efectuant els moviments que explica)Anit, com tantes d’altres, vaig arribar-me a la vostra finestra a escoltar els contes que us explica la vostra mare i la mala sort va fer que una bestiola peluda amb molt males puces em veiés.

WENDY – La Nana és una gossa que ens fa de dida.

PETER PAN – Tant li fa! Doncs se’m va llençar a sobre com una fera rabiosa però gràcies als meus reflexes i habilitat vaig aconseguir saltar per lafinestra. (Canviant de to.) La meva ombra però no ho va fer i aquell animal pollós la va atrapar.

WENDY – Aleshores és per això que ha estat tan alterada avui. Tan bordava i saltava que el pare l’ha encadenada al jardí, pobra Nana!

PETER PAN – Pobreta, pobreta... però jo continuo sense poder enganxar-me a l’ombra (enfadat).

WENDY – Deixa’m veure (agafa l’ombra i s’embruta els dits amb sabó).Què és això?

PETER PAN – És el sabó amb què he intentat enganxar l’ombra.

WENDY – Amb sabó. Mira que ets sapastre! Això s’ha de cosir.

PETER PAN – Cosir? Què és cosir?

WENDY – Ets una mica beneit, eh tu nen.

PETER PAN – No, no en sóc!

WENDY – Porta! Ja te la cosiré jo! (Se’n van al darrera del llit i obren un calaix, d’on treu agulla i fil) He d’advertir-te que potser et farà...