Pilota Valenciana

I. Aproximació històrica al joc de pilota valenciana
1.Els orígens del joc de pilota.
Al Mèxic precolombí, la variant del joc més ben documentada és aquella en què es colpejava la pilota d'hule, massissa però molt elàstica, amb el colze, el genoll o el maluc. Els maies construïren nombrosos tlachcos, trinquets, situats als centres cerimonials.
El significat simbòlic del joc era la lluitaentre contraris còsmics que feia possible l'existència. A vegades la pugna entre el sol i la lluna, o siga, la llum i l'obscuritat.
2. Un joc europeu
2.1 El jeu de paume
Es practicava a les sales contigües a les catedrals, als valls dels castells o aprofitant les muralles de les poblacions. L'ús era tan intens que l'any 1292 hi havia a París dotze paumiers, o artesans piloters.
El joc de pilota,potser a conseqüència de la romanització, dels moviments de
tropes, les interrelacions culturals, o bé de la influència de la cort francesa,
com semblen indicar els nombrosos gal·licismes provinents del francés antic
tals com restar, marxar, marxador, trinquet, volea o bot i volea, s'escampà per
quasi tota Europa.
2.2 La palla, la ballhause, la ballpelote
-A Itàlia, la noblesa de Florència,Venècia o Siena, jugava a llargues durant el Renaixement. A Roma, potser per l'influx dels valencians que acompanyaren els papes Borja, segons opina Elies Tormo, es practicava a la preciosa via de lla Pilotta i a la piazza del mateix nom, quasi contigües i situades al costat delcol·legi cardenalici, al cor de la ciutat. D'altres indrets urbans com el carrer de la Pallacorda (pilota per dalt corda)o la piazza della Palla, ens indiquen una pràctica continuada durant un temps suficient per a obtindre un reflex toponímic.
-També es construïren trinquets.
2.3 El juego largo, el joc a llargues
A la Península Ibèrica, L. Bombín i R. Bozas, en El gran libro de la pelota,adduïxen un document de l'any 583 en el qual es diu que en unes juntescelebrades a Vitoriaco per cortesans de Leovigild es vajugar a pilota, joc queels fou ensenyat per presoners del nord-oest, és a dir, bascons.Una altra modalitat que els dos pobles (Guipuzcuans i Navarressos) compartiren fins a mitjan segle XIX era el rebot. També es produí la incorporació de jugadors als abandonats jeu depaume bascofrancesos on es jugava el pasaka amb les normes de lesllargues, però amb una xarxa central.

2.4 L'evolució: lacesta, el tennis, l'escala i corda
El guant flexible passà a ser dur amb una forma còncava i acanalada; i posteriorment augmentà la longitud, cosa que permetia el remonte, o siga que la pilota correguera el guant. Després aparegué la txistera de vímet igual ampla que llarga i, finalment, la cesta punta, que admetia uns segons de retenció. Les amples trajectòries de les pilotes llançades amb el nouinstrument afavorien el joc indirecte, el frontó, i el ble, amb paret esquerra.
Les noves modalitats que en resultaren eren més espectaculars, ràpides i senzilles que els vells jocs, més lents i cerimoniosos. I la pràctica del juego largo hi disminuí vertiginosament, de tal manera que a finals de segle havia desaparegut quasi absolutament.
La burgesia basca donava suport al joc de pilota icol·laborà poderosament a l'expansió de les noves especialitats, mentre que la valenciana, ignorant la història del seu poble, li girava l'esquena perquè el trobava rústec, antic i perfectament negligible.
S'iniciava un procés en què l'ancestral joc valencià abandonaria les ciutats i es refugiaria cada vegada més en la ruralia.
II. El joc de pilota i el valencià.
El valencià ha sigut i és la llenguapròpia i exclusiva del joc de pilota. Tot i que també s'ha jugat a pilota en zones castellanoparlants, el valencià s'identifica totalment amb el joc de pilota. Les comarques on s'ha mantingut el joc ambuna major vitalitat coincidixen amb les zones valencianoparlants.
1.Característiques de la llengua utilitzada al joc
La varietat lingüística que s'empra en el microcosmos lingüístic del joc de...