Plantacions A Les Carreteres

1. PLANTACIONS A LES CARRETERES

Les carreteres s’han de resoldre en relació amb el seu entorn i s’ha d’aconseguir una reconciliació entre els requeriments tècnics i el paisatge. S’insereix un element lineal i, normalment, de rígid paral·lelisme en un conjunt de formes fluctuants i obertes. La plantació permet trencar amb aquesta concepció sòlida i possibilita que el conductor llegeixi lacarretera i tingui en compte on és i què li espera. Per tant, es tracta d’un vincle entre la carretera i el paisatge que incrementa la suavitat i l’interès del recorregut.

En els projectes de carretera s’hauria d’incloure un estudi que valorés la possibilitat de disposició d’arbrat i d’espècies arbustives. Aquest estudi hauria de preveure una anàlisi específica de la vegetació de la zona, elsdiferents tipus de paisatge, dels entorns de major visibilitat i els elements construïts de més impacte. Les plantacions poden ser útils per a donar continuïtat a masses vegetals naturals, restaurar l’entorn, fitar punts remarcables, contrastos, pantalles, ocultacions... Els elements de vegetació que cal considerar en el projecte de carreteres són:

• Disposició arbrat longitudinal: per tald’integrar la carretera a l’entorn i com a mecanisme identificador.
• Revegetació i estabilització de superficies nues generades per desmunts i terraplens: per tal d’integrar la carretera a l’entorn.

Normativa

• Llibre d’estil de les carreteres catalanes.
• Instrucción 7.1-IC Plantaciones en la zona de servidumbre de las carreteras.
• Manual de plantaciones en el entorno de carreteras delMinisterio de Obras Públicas y Transportes.
• Catálogo de especies vegetales a utilizar en plantaciones de carreteras del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, Dirección General de Carreteras (1990).


2. FINALITATS DE LES PLANTACIONS

• Funcionals: complementen tècnicament la qualitat de les obres a realitzar o ja executades:

a) Protecció contra l'erosió: els grans moviments de terra quecal realitzar per a l'execució de les vies de comunicació donen origen a enormes desmunts i terraplens que en estar desproveïts de vegetació, es poden veure afectats per l'erosió produïda pels agents atmosfèrics (pluja, vent, els canvis tiruscos de temperatura, etc.) i altres causes.


Per aturar, o si més no disminuir, aquests efectes negatius, una de les tècniques emprades és eltractament vegetal d'aquests terrenys, ja sigui mitjançant plantacions pròpiament dites (espècies subarbustives, arbustives o arbòries), o bé, mitjançant la sembra d'espècies (generalment herbàcies), que produeixen un revestiment vegetal, més o menys continu, que actua com a capa protectora. L'efecte buscat es pot aconseguir combinant ambdues tècniques:

• En una primera fase els talussoss’hidrosembren emprant mescles adequades; aquesta coberta vegetal herbàcia servirà per prevenir de l'erosió superficial.
• Un cop aconseguida la consolidació de la coberta vegetal, es pot passar a una segona fase que buscarà més la integració de la carretera en el paisatge, per a això s'efectuaran plantacions d'arbres, arbustos i mates que s'estabilitzin els pendents amb les seves arrels i en anar creantsòl fèrtil facilitin la introducció espontània de la vegetació autòctona.

b) Protecció contra els efectes atmosfèrics: la climatologia influeix en la seguretat viària i les plantacions poden contribuir a millorar-la aprofitant els seus efectes contra els agents atmosfèrics.

• Solellada: efecte de protecció als conductors contra l'enlluernament produït pel sol en l'horitzó mitjançant unaadequada disposició de les plantacions. A les zones humides o de freqüents gelades, l'arbrat s'ha d'establir de manera que s'evitin les ombrívoles, que impedeixin el ràpid assecat o desglaç de la calçada.
• Aigua: a les regions molt plujoses, en zones urbanes, la implantació de tanques vegetals pot resultar molt eficaç per separar la calçada dels passejos per a vianants, evitant així el...