Plató

PLATÓ

❖ Plató mai va estar d’acord amb el que li havia passat a Sòcrates.
➢ Per entendre a Plató [la seva filosofia, pqè pensa el q pensa, pqè diu el q diu], cal saber que la seva recerca consistirà a trobar tots els conceptes (idees) necessaris per tenir un coneixement suficient per què mai es torni a repetir una situació tan injusta com aquella.
➢ Per això, Plató defensà que nomésels savis tenen dret a governar. [Com que el savi coneix, no es pot equivocar en legislar, jutjar...].

❖ Plató, a diferència, de Sòcrates...
➢ Provenia de família rica.
➢ Li tocava formar part del govern d’Atenes (que va rebutjar).
➢ La seva recerca filosòfica (voluntat de trobar la veritat) no queda restringida a l’àmbit de la moral, sinó que vol estendre’s a tots els àmbitsde la realitat.

❖ Els temes sobre els que parlarà Plató són:
➢ Ètica: reflexió sobre les accions humanes correctes, la justícia...
➢ Política: reflexió sobre l’organització social.
➢ Epistemologia: reflexió sobre la teoria del coneixement (com coneixem, què podem conèixer...).
➢ Ontologia: reflexió sobre la realitat, quins elements la formen...
➢ Metafísica: reflexiósobre la realitat no material.
➢ Estètica, fins i tot: reflexió sobre l’art, la bellesa...
❖ Aquests són els temes que tractarà la filosofia occidental fins al segle XX.

❖ Plató, a diferència de Sòcrates, va sortir d’Atenes per viatjar a Itàlia (on residien els deixebles dels filòsofs pitagòrics que s’havien traslladat allà), a Egipte (on va conèixer aspectes matemàtics, geometria...),ensenyaments que s’han de sumar als rebuts de Sòcrates. ----------------
➢ Això el va fer tenir una convicció com a punt de partida: tant Sòcrates com Plató creuen que existeixen veritats objectives, absolutes, immutables.
➢ Aquesta convicció és un problema, perquè el món en què viu (material, natural...) està en canvi constant (naixements, morts...).
➢ Per tant, no són compatiblesles idees de veritat absoluta i de món en canvi.
➢ Això l’enfronta als sofistes, que no busquen la realitat sinó que pretenen que sigui quin sigui el punt de vista i convèncer l’altre.
➢ D’aquestes veritats en dirà ‘idees’ (a diferència de Sòcrates que en diu ‘conceptes’), i com que són idees immutables, no poden ser materials, són immaterials, són ens.


❖ A diferència de Sòcrates,que creia en què les idees són dins l’ànima de l’ésser humà, Plató opina que aquestes idees són independents de l’ésser humà [una altra diferència amb Sòcrates] alhora que són també fora del món material, de la natura.

❖ Plató anomenarà ‘eidós’ el món de les idees o formes.
➢ Com que aquestes idees són immaterials, són eternes. Moltes vegades Plató s’hi refereix (a les idees) com a divines(perquè els déus eren eterns): iguals, perfectes, absolutes.
➢ El món material i tot el que existeix depèn del món de les idees: les idees donen a l’ésser a les coses materials. No pot haver-hi res material si darrere no hi ha una idea.
➢ De la relació de dependència del món material respecte al món de les idees, Plató en diu ‘participació’. [pq existeixi aquesta taula, cal q existeixila idea de taula]

❖ [EXEMPLES:
➢ Diccionari: la definició és la idea, i la paraula és la cosa.
➢ Persona en mirall:
▪ El mirall és el món material, perquè és el que permet veure les imatges.
▪ La persona és la idea, que, succeeixin els canvis que succeeixin, es manté.
▪ La imatge és la cosa, perquè si desapareix la persona, desapareix la cosa.
♦ Idea iimatge no són equivalents, perquè mentre que la persona té 3D la imatge només en pot reflectir dues.]

❖ Per Plató, el coneixement sempre és del món de les idees.
➢ Les transformacions de la matèria la fan irracional. Quan algú coneix quelcom, coneix idees, no matèria, perquè allò irracional no pot ser conegut.
▪ El coneixement d’una ombra, d’un reflex, mai implica conèixer allò...