Platón

TEMA 2: PLATÓ
Biografia:
Plató va néixer a Atenes l’any 427 aC i va morir a l’any 347 aC.
Era deixeble de Sòcrates i per fugir de l’ambient en el que es trobava va iniciar una sèrie de viatges, es va influenciar d’Arquitas (un pitagòric) a Itàlia, d’aquí la importància de les matemàtiques; i a Egipte es va posar en contacteamb doctrines religioses orientals.
Els seus viatges el van dur a Siracusa (Sicília), on va intentar influir a Dionís I per implantar la seva política, però no va tenir èxit, i després va tornar a Atenes on va fundar l’Acadèmia. Quan va morir Dionís I va intentar influir en Dionís II, però també sense èxit.A escrit diverses obres com per exemple: el Convit, FEdó, Fedre i la República.
El pensament platònic parteix d’una realitat que no és material però si present, les idees, que estan al Cel de les Idees. En elles es basa el coneixement i l’acció moral i política. Afirmació de Plató: l’universalisme: existeixen veritat independents de la nostraopinió i fins i tot de la nostra existència, veritats absolutes, universals, immutables i eternes.
El dualisme platònic:
Plató és un autor dualista perquè defensa una posició dualista, l’existència de dos nivells de realitat:
* Món Sensible: és un món material, imperfecte i en canvi permanent que descobrim pels sentits. No pot ser perfecte perquè hi ha variacions, les coses canvien. Aquest mónno és més que una aproximació sempre imperfecta, una imitació degradada de les definicions o idees. És el món real, el que es pot veure i tocar. Plató diu que la realitat d’aquest món és de segon grau, ja que l’autèntica realitat és de caràcter immaterial. Hi ha objectes materials, es pot tenir creença, i imitacions, es pot tenir imaginació.
* Món intel·ligible o món de les idees: és un món onhi ha una realitat immaterial, perfecta i immutable, una realitat a la qual no s’accedeix pels sentits sinó pel pensament. Primer trobem les realitat matemàtiques, a les quals correspon el pensament discursiu, i en segon lloc les idees pures, a les quals correspon el coneixement dialèctic.
PARMÈNIDES
SOLUCIÓ PLATÒNICA AL PROBLEMA DEL CANVI:
HERÀCLIT

Estabilitat
Dinamisme

PLATÓ

Mónsensible
Realitat canviant
Món intel·ligible
Definicions eternes

Aproximació al

Accesible als sentits
Accesible a la raó

Jerarquia de les idees:
En el món de les idees no totes tenen la mateixa categoria, les idees també tenen un ordre, un sentit i unes relacions. Aquest ordre s’anomena Bé, i és la idea suprema que dóna realitat i sentit a la resta del món intel·ligible i al mónmaterial. El Bé representa l’ordre racional, cada cosa ocupa el lloc que li toca.
Per sota del Bé se situen les idees ètiques i estètiques (justícia, veritat o bellesa), o sigui, els grans ideals morals que donen sentit a la vida i constitueixen l’horitzó.
En un nivell inferior trobem els conceptes matemàtics (nombre, igualtat, circumferència, les relacions numèriques i figures geomètriques). Tenen lafunció de familiaritzar la ment amb les entitats abstractes i prepara-la per les idees superiors i el Bé.
MÓN INTEL·LIGIBLE

+ Real

- Real
Mite de la Caverna:
És un mite exposat a la República, i sintetitza la teoria de les idees. És una narració que ens mostra uns presoners que mai no han vist més que ombres projectades per un foc a la paret del fons d’una cova, i ells creuen queaquesta és l’autèntica realitat. Un dels presoners és alliberat i després d’un gran esforç coneix la realitat de l’exterior i s’adona que allò que fins aquell moment havia conegut no era més que un reflex del que ara havia descobert.
Al mite s’observen dues coses:
* S’exposa la dualitat de realitats: una no és més que una imitació degradada de l’altra.
* Es mostra la diferència entre el...