Plato. Republica llibre IV

LLIBRE IV
En aquest text del llibre IV s’estableix una conversació entre Sòcrates i Glaucó. Podem dir-hi que és parla, es recorda, que les idees són innates, es a dir, són idees que no hem aprés ni a través de l’experiència ni hem anant adquirint, sinó que ja hem nascuts amb elles.

Plató pensa que si una ciutat està ben fundada, serà perfecta. I determina a una ciutat com a perfecta sin’és, sàvia, coratjosa, temperada i justa.
Esmenta que una ciutat es sàvia quan està ben governada, amb seny i no pas amb ignorància, la qual cosa, saber governar, ho fan els governadors, que els considera “guardians perfectes”. Considera que els governador són els que tenen la virtut de la saviesa i no pas els bronzistes, artesans, constructors,... ja que són el grups menys nombrós de la ciutat.Plató ens defineix coratge, a la valentia, el valor, la fortalesa que té una ciutat. La ciutat té aquest coratge gràcies a que els governadors, guardians, tenen aquesta virtut, la de defensar la seva ciutat. Ens diu que el coratge no canvia pas, és conservador, ja que es bo per als ciutadans.
Ens diu que aquest valor s’ha d’ensenyar i posa com a exemple “suposa tant com puguis que ho fèiemnosaltres quan seleccionàvem els soldats i els formàvem en música i en gimnàstica: no et creguis que ens enginyéssim per altra cosa que no fos que ells rebessin i obeïssin les lleis en condicions òptimes”, es a dir, si s’ha d’ensenyar, s’ha de fer de les millors de les maneres.

La temprança és un cert ordre i domini d’alguns plaers i passions que es mostren superiors a nosaltres mateixos, esaconseguir que els homes arribin a establir una cerca concòrdia i harmonia.
Però s’hi hi interposa una contradicció, “com és possible que algú sigui alhora una cosa i la contrària, és a dir, amo i esclau al mateix temps? “ això ho podem interpretar com que l’individu a la seva ànima en té coses bones com de dolentes, coses millors com de pitjors.
Quan es refereix “ser amor d’un mateix”, vol dir quesom més forts que la raó, seguir bons passos, i competim amb les nostres passions, no deixar-nos influenciar.
Així doncs, ens dona a entendre una ciutat temprada, quant hi ha més habitants bons que dolents.

Quan la temprança afecta els ciutadans, a l’individu, com no, afecta a la ciutat, ja que no es ni com la saviesa ni com el coratge i per aconseguir una ciutat temprada també ho hand’ésser tant els governants com els súbdits, serà doncs una ciutat amb concòrdia i harmonia.


Considera que la justícia és la virtut de la ciutat.
La justícia es considerada una de les principals funcions d’una ciutat, donant-li molta importància la naturalesa, ja que la naturalesa ens dóna les nostres pròpies virtuts, i no hem de fer d’altres que no ens hagin sigut atorgades, ja que aquesta ensha donat més aptituds per a unes coses que per altres. Això vol dir que tothom ha de fer el que li correspon i només allò, ja sigui home, dona, nen, governants, i no s’han de barrejar les tasques.
Per tant respectant això ja es fa justícia, ja fa justa la ciutat, de tal manera que desobeint això convertiria la ciutat en injusta.
La justícia existeix per a defensar la possessió i l’ús del que licorrespon a cada individu. Això també ve degut a les costums dels ciutadans.


Plató diu que si ja s’ha vist la justícia en la cuitat serà molt més fàcil veure-la en un individu. Així com funciona una ciutat gran ha de funcionar cada individu, ens vols mostrar que hi ha una semblança entre la ciutat justa i l’home just.
Si l’individu posseeix les normes essencials a la seva ànima, té el drettenir els mateixos trets que la ciutat.

Ara, Plató qüestiona les parts de l’ànima.
Ja que si l’ànima pot percebre dues coses alhora es relació amb un mateix objecte, serà doncs que no es tracta solsament d’una cosa, sinó de varies coses, ja que una mateixa cos no pot esdevenir diferents afeccions contràries.
Però, també ens dona a entendre que tot depèn del punt de vista del qual...