G. Colli I Plató

Giorgio Colli (1996 [1969]). “La vocación literaria” en Filosofía de la expresión.
Madrid: Biblioteca de Ensayo Siruela, pp. 243-244.

Laura Carrión Vidal Gr. F

Aquest fragment és unacrítica a la teoria platònica; Plató és un autor que fa ús de les mateixes coses que ell condemna o critica.
Per a Plató existeix el Món Intel•ligible amb valor cognoscitiu, en un escaló més baix el MónSensible que és una còpia del primer, i per últim el Món de l’Art on no hi ha coneixement i que és una còpia del Món Sensible (es troba, doncs, a l’escaló més baix de la gradació); trobem la poesia –coma literatura en Plató- a aquest Món de l’Art, amb una valoració negativa perquè és una representació versemblant: presenta una història aparentment real encara que no ho siga. A esta imitació de lesaccions de la realitat –Món Sensible- s’arriba a través del ritme, l’harmonia i l’escriptura, i és falsa perquè no té contingut epistemològic. Açò és l’aparença del Món de l’Art com a antagonista del’essència del Món Intel•ligible, [...y cuando al final de su vida él mismo se mofa de este demonio literario...] La mimesi artística –gènere dramàtic: tragèdia i comèdia- per a Plató és el gènereliterari més immoral, és un engany perquè crea altra veritat que pot enverinar l’ànima, és una degradació del coneixement. El mode narratiu que procedeix de la inspiració -ditirambe- en primera persona ésmillor que la representació mimètica. En Fedre, Plató fa crítica de l’escriptura, ja que a través d’ella no es fa ús de la memòria, que és una via per arribar a la sabiduria: la cultura és la memòriad’un poble; a més, si es crearen dubtes amb l’escrit, l’autor no està present per poder resoldre’ls. Així, per a Plató és millor el llenguatge oral que l’escrit [También la posibilidad de expresar loinexpresable es para él una tentación —¡Fedro!—…] […aunque la mala conciencia fuerce pronto su palinodia, y condene la escritura a la que debe esta ebriedad]. Quant a la retòrica, trobem...