platon

PLATÓ

Plató és un filòsof de l’antiga Grècia (V i IV aC). Les seves obres estan compostes per diàlegs on Sòcrates és el principal interlocutor, que a través de la maièutica, vol assolir laveritat. La seva filosofia es basa en la teoria de les idees. Aquesta és metafísica (parla de la realitat), gnoseològica (com coneixem), antropològica (com és l’home) i psicològica (la seva ànima) i tambéés la base de la ètica.

Plató divideix la realitat en dos. El món sensible és el que l’home coneix, la realitat aparent. El món intel·ligible, el de les idees, és el vertader, el que representa larealitat. El món sensible es veu afectat pel canvi, pel moviment i pel temps. Aquí trobem les coses, que són inestables, alterables i temporals. En l’inteligible però, no existeix el canvi, ni elmoviment ni el temps i no hi ha coses sinó idees, les quals són invariables i eternes. Aquest contrast ja diu que les idees són superior de les coses però a més a més Plató diu que les coses són còpies deles idees, és a dir que aquestes existeixen perquè existeixen les idees de quelcom, és a dir, que les coses depenen de les idees. Plató dirà que les coses mantenen una relació d’imitació o participacióamb les seves idees.

Les idees estan jerarquitzades, tenen una estructura piramidal. En la base es troben les idees de les coses, més amunt les matemàtiques, després els valors i, per sobre detotes la idea del bé que és la “mare” de totes les altres idees. Amb aquesta caracterització podem veure que les idees són tan perfectes que escapen a la perfecció de l’home. Per conèixer les idees hemd’ascendir pels diferents nivells de coneixement, que són quatre. El primer, el més baix, és l’eikasia, un coneixement molt limitat basat en l’observació sensible. Per sobre, hi ha la pistis, quecomporta una creença raonable: vol donar una explicació sobre els fenòmens però es fonamenta en la realitat aparent. Aquests dos nivells es sostenen en la poca realitat del món sensible i ens donen un...