Platon

LA FILOSOFIA DE PLATÓ
Plató va néixer a Atenes al segle V a.C en el si d'una família aristocràtica. Neix just després del conegut com a segle de Pèricles, un període de gran esplendor política, en el qual apareix la democràcia en les polis. No obstant això també és una època de guerres, com les Mediques o la del Peloponès.
Plató de jove tenia la intenció de dedicar-se a la política com bonapart del seus avantpassats. Però quan va tenir 18 anys es va produir la seva primera trobada amb Sòcrates, la qual cosa li faria decidir la seva vocació com filosofo. La injusta mort de Sòcrates i la decepció del sistema polític, va decidir viatjar a Siracussa tres vegades per posar en pràctica les seves idees polítiques. Les conseqüències van ser invariablement desastroses. En tornar del primerviatge fundà a Atenes la seva Acadèmia, on regnava una gran llibertat intel·lectual, convertint-se en el centre educatiu més important de l'època. Finalment mor a Atenes l’any 346 a.Jc.



1. LA TEORIA DE LES IDEES: LA CONCEPCIÓ PLATÒNICA DEL REAL .

Contingut.- 1. Introducció: el dualisme platònic referit a l'ésser. 2. Què són les Idees i quines classes d'Idees hi ha. 3º El problema de la“separació” de les Formes o Idees. 4º Relació de les Idees entre si i amb les coses d'aquest món. 5º La doctrina de les Idees en els principals Diàlegs platònics. La “Idea” del Ben. 6º Conclusió i breu referència a la doctrina no escrita de Plató respecte als principis metafísics del real.

3. 1. Introducció.

Anem a intentar esbossar aquí un resum clar i el més senzill possible dels aspectesfonamentals de la teoria platònica de l'ésser, de la realitat.
A propòsit de les Idees, com direm, Plató no va escriure tot el que pensava en les seves obres o Diàlegs. De totes maneres, aquesta teoria constitueix com el centre i eix que estructura i vertebra tot el pensament platònic.
Apareix clarament aquí el dualisme tan característic de Plató en distingir nítidament dos àmbits o nivells derealitat ben diferents: a) d'una banda l'autènticament real, en grec “*to *ontos *on” (el món intel·ligible o món de les Idees) i b) l'àmbit del *semirreal o *semiirreal (el món sensible, el món de la nostra experiència, el món dels éssers materials). El primer món, el veritable, és immaterial, etern, immutable i no sotmès al temps ni a l'espai (característiques, per tant de les Idees mateixes). Elsegon, el món aparent o “manifestat”, és material, canviant, imperfecte i limitat .




3. 2. Què són i de quin tipus.

En primer lloc, cal dir que la paraula “Idea” en Plató no significa el mateix que per a nosaltres (“concepte”). Les Idees són les causes exemplars, models o arquetips eterns, de les coses d'aquest món. Són essències universals que constitueixen el veritable ser de les coses.Cada Idea és una però, al mateix temps, és de naturalesa universal (engloba a molts individus; pot manifestar-se d'una infinitat de maneres diferents i semblants alhora). Per exemple, les diferents manifestacions de la Bellesa, les diferents coses belles, són, com diem, diferents, però totes són belles, tenen en comú la seva bellesa: la seva diferent participació en la Bellesa única. Plató arribatambé a identificar les Idees amb els nombres. Sens dubte per influència pitagòrica, les Idees són l'harmonia i l'ordre que delimita i configura des de dins a la matèria (sent aquesta caòtica, desordenada i inintel·ligible) .


3. 3. La separació de les Formes o Idees.

Plató, per descomptat, separa les Idees de les coses d'aquest món nostre. Hi ha com un abisme innegable entre el món de lesIdees i el món físic. I est és un problema greu de la teoria quan aquesta pretén explicar la relació i dependència del món inferior pel que fa al superior.

Les Idees són *trascendentes en el sentit que no canvien ni pereixen, a diferència dels éssers composts de matèria. Però aquesta separació (que implica un àmbit o dimensió diferent de realitat) no significa que les Idees hagin d'estar en...