Plató: la ciutat perfecta

LA CIUTAT PERFECTA (Resum de Introducció a la lectura de Plató. A. Koyré)
L'estudi de la ciutat justa serveix per comprendre la naturalesa de la justícia i la psicologia de l'ànima justa.
A la República Plató ens ofereix un esbós de la ciutat perfecta. Tanmateix, la República, l'obra més llarga de Plató i segurament la més rica, conté de tot: una moral, una política, una metafísica, un tractatd'educació, una filosofia de la història, una sociologia ... .
Què vol dir això? Quin és el tema central de l'obra?
Tant en les edicions modernes com en els manuscrits que conservem, la República, com també la majoria dels diàlegs de Plató, porta un subtítol; en aquest cas: de la Justícia. És aquest el tema principal? Es tracta d'una obra de moral o de política?
Aquestes preguntes no es podenaplicar al pensament de Plató, ni en general al pensament grec. El que preocupa Plató no és l'Estat en general, sinó l'home, no la ciutat en abstracte, sinó la ciutat justa; una ciutat justa en la que pogués viure un home just com Sòcrates sense por d'haver de ser condemnat a mort.
Plató construeix als dos primers llibres de la República aquesta ciutat justa. I ho fa partint d'un supòsitfonamental: el rebuig de la sofística, a la què oposa una concepció que podríem anomenar organicista de la societat.
La ciutat per Plató no és un conjunt d'individus, sinó un organisme espiritual, una unitat real. D'aquí que entre la seva estructura i la de l'home hi hagi una analogia. Hi ha una dependència entre individu i ciutat. L'individu no és res fora de la ciutat i la ciutat no és res senesl'individu. Per tant, és impossible estudiar l'home sense estudiar al mateix temps la ciutat de la qual forma part. Com veurem, la psicologia de l'individu i l'estructura social de la ciutat es corresponen d'una manera perfecta.
Passem doncs a l'estudi de la ciutat, del seu “naixement”.
A Plató no li interessa la història, per tant, ens parlarà d'una gènesi ideal, irreal si es vol. Tan irreal coml'explicació d'una figura geomètrica per part del geòmetra; explicació que té l'avantatge que ens fa entendre la seva naturalesa, la seva estructura, la seva essència, les seves propietats, ... (per exemple: l'esfera és el volum delimitat en fer girar una circumferència al voltant del seu diàmetre és una definició que ens fa entendre què és una circumferència).
En engendrar així la ciutat, partintd'elements abstractes com “l'home”, Plató vol que copsem la seva naturalesa i que descobrim el lloc i el paper de la justícia.
“El que engendra la ciutat és que cadascú de nosaltres necessita dels altres”. El lligam més primitiu entre els homes no és la por, com pretén Glaucó i Hobbes 2000 anys més tard, sinó la solidaritat.
En aquesta ciutat cal que hi hagi, pel bé de la comunitat divisió deltreball. No tothom farà de tot, això seria estúpid i inconvenient. Hi haurà una certa especialització en determinades activitats i ocupacions. Hi haurà agricultors, pastors, artesans i comerciants. També hi haurà mariners, pilots, constructors de vaixells ...
Un cop “fundada” la ciutat tothom té alguna cosa a fer. Aquest és el gran principi de la filosofia social de Plató. Tothom ha de contribuir albé de la ciutat fent el seu ofici.
Tanmateix, aquesta ciutat no complau Glaucó.És una ciutat humana o una ciutat de porcs?, pregunta.
Sòcrates no es proposa defensar-la. Sap que és una ciutat sana . Però puix que no és un defensor del “retorn a la naturalesa”, ni d'una ciutat sense vida espiritual, Sòcrates diu: “d'acord, fem-la més rica”. Així, apareix el luxe, les arts i els vicis. Això ésinevitable.
A partir d'ara la ciutat ja no és autosuficient, haurà de fer la guerra i defensar-se dels seus veïns. Apareix una nova classe social: els guerrers.
Amb els guerrers ha aparegut un element nou, decisiu i molt important. L'exèrcit és una força., l'element poderós de la ciutat. Segons com sigui aquest (moralment parlant), o bé defensarà la ciutat o bé se n'apoderarà i la destruirà....