Platón, Mito De La Caverna Y Matrix

1. Descripció de la caverna
Després d'això-vaig prosseguir-compara la nostra naturalesa respecte de la seva educació i de la seva falta d'educació amb una experiència com aquesta. Representat homes en un estatge subterrània en forma de caverna, que té l'entrada oberta en tota la seva extensió, a la llum. Hi estan des de nens amb les cames i el coll encadenats, de manera que han de quedar-s'hi imirar només davant d'ells, perquè les cadenes els impedeixen girar a l'entorn el cap. Més amunt i més lluny es troba la llum d'un foc que brilla darrere d'ells, i entre el foc i els presoners hi ha un camí més alt, al costat del com imagina't un envà construït de costat a costat, com el paravent que els titellaires aixequen davant del públic per mostrar, per sobre del paravent, els ninots.
- Mel'imagino.
- Imagina't ara que, de l'altre costat de l'envà, passen ombres que porten tota mena d'estris i [515 a] figuretes d'homes i altres animals, fets en pedra i fusta i de diverses classes, i entre els que passen uns parlen i altres callen.
- Estranya comparació fas, i estranys són aquests presoners.
- Però com nosaltres. Doncs en primer lloc, creus que han vist de si mateixos, o uns delsaltres, res més que les ombres projectades pel foc a la part de la caverna que tenen davant seu?
- [515 b] És clar que no, si tota la seva vida estan forçats a no moure els caps.
- ¿I no passa el mateix amb els objectes que porten els que passen de l'altre costat de l'envà?
- Indubtablement.
- Doncs llavors, si dialoguessin entre si, no et sembla que entendrien estar nomenant als objectes quepassen i que ells veuen?
- Necessàriament.
- I si la presó tingués un ressò des de la paret que tenen davant seu, i algun dels que passen de l'altre costat de l'envà parlés, ¿no penses que creurien que el que senten prové de l'ombra que passa davant d'ells?
- Per Zeus que sí!
- [515 c] I que els presoners no tindran per real res més que les ombres dels objectes artificials transportats?
- Ésde tota necessitat.

Pot interpretar-se que l’al·legoria de la caverna simbolitza el món sensible, aparent i enganyós, o la ciutat atenesa, dominada per la retòrica sofista, o, traslladant-la a avui dia podem pensar que la caverna és la televisió, aparença i engany. Pensa en aquests programes del cor on tot és fals, un simulacre: els crits, lesllàgrimes, els fets, els cossos retocats per la cirurgia estètica ... O pensa en Matrix (Wachowski, 1999),


Fotograma de The Matrix (1999): una il · lustració contemporània de la caverna de Plató

José Ignacio em pregunta: "Hola Eugenio,Fa poc vaig veureel xou de Truman i arran de llegir una altra vegada el mite de la caverna es va acudir relacionar perquè Truman és presoner en la caverna i surt després a l'exterior del reality assimilant això al moment en què els presoners surten de la caverna, però al marge d'aquesta comparació es va acudir una altra cosa com és que reflecteix una societat en què els mitjans fan i desfan pel seu benefici senseimportar-los el dany que puguin causar i que és una societat dominada en certa manera per ells, i pensant-ho bé és nostra societat, l'actual on les mitjans i en especial la televisió tracten de mantenir-nos en una "caverna", potser estic equivocat però per això escrivia per veure si podries donar-me una altra visió o si el que s'ha dit és més menys correcte. "
I jo li responc: "Hola JoséIgnacio,
tant El xou de Truman com Matrix serveixen molt bé per representar el mite de Plató a un nivell elemental. A Matrix són les màquines, i al show de Truman són els mitjans de comunicació de masses, els que ens han anat de les mans, els que, com tu dius, ens tenen tancats al fons d'una caverna amb l'objectiu de manipular i sotmetre a la ciutadania. Si seguim amb aquesta interpretació del mite se...