Platón

ÈTICA PLATÒNICA.L’INTEL.LECTUALISME MORAL

En aquesta redacción se planteja la relació que hi ha entre la ètica platònica i l’intel.lectualisme moral de Sòcrates.
Plató,filòsof atenés del segle IV abans de Crist la filosofia del qual sorgeix com una oposició a les doctrines sofistes i sobretot, a la situación política i social que viu, propasa la teoria del filòsof-governant com a resultatd’aplicar l’intel.lectualisme moral de Sòcrates al terreny de la política.Anem a veure com planteja Plató aquesta relació.
Abans de la filosofia de Plató es distingueix la filosofia presocràtica i la il.lustració atenesa que influenciaren molt a Plató.A la filosofia presocràtica pertanyien els Pitagòrics,Parmènides i Heràclit.Plató acepta dels pitagòrics la seua concepción de l’ànima i de la relacióànioma-cos que més tart explicarem, el menypreu del cos, el rebuig dels sentits com a via per aconseguir la veritat, la importància de les matemàtiques i del coneixement abstracte i la concepción de la justicia.
De Heraclit acepta que del que canvia no es pot obtindre coneixement verdader.
De parménides acepta que la veritat és unica, absoluta, universal i permanente (come ho són també les idees,segons Plató) ; loposició entre el saber engaños que en ofereix els sentitis i el coneixement verdaders que ens ofereix la raó ; l´oposicio entre laparença sensible i l´autentica realitat. A il´lustració atenesa pertanyen els sofistes i Sócrates (Mestre de Plato) els sofistes ensenyaven per a formar a aqueix siudadans que aspiren al exit social o a triunfar en la politica mitjansant disciplinescom l´oratoria, la retoria, l´erística.
Plato no está d´acord amb les teories dels sofistes, la cual provoca la seua filosofia.
Sócrates enseñyava amb la finalitat de abastar la veritat per aconseguir la felicitat i la virtut .Sòcrates afirma que sols qui accepta no saber està en condicions d’aprendre.Ell defensa una concepción absolutista de la veritat i dels valors morals.Segons ell,qualsevolpersona posseeix la veritat dins d’ell i la seua funció és orientar-lo per a que la descubrisga per ell mateixa a través de la dialèctica.La dialèctica consisteix en,primer,fer que el deixeble qüestione les creences de que estava segur i s’adone que en realitat no sap allò que creu saber ( ironia ).A partir del reconeixement de la pròpia ignorància,el deixeble ja està en condicions d’iniciar el camícap a la veritat.Per últim,la dialèctica consisteix en aconseguir que el deixeble descobrisca la veritat que ja habitava en ell descobrint la veritat sobre alguna cosa mitjançant una definició ( maièutica ).
Sòcrates es dedicà a la recerca de les definicions essencials de les coses ( aquestes definicions,seran convertides per Plató en realitats en si,immaterials però amb consistència pròpia iles anomenà Idees ).Per últim,Sòcrates defenia l’intel.lectualisme moral que afirmava que la virtud consisteix en el coneixement i si no hi ha coneixement no pot haver-hi virtut.També diu que el vici és ignorància,és a dir,que l’error o la ignorància del bé són la causa del vici i de l’obrar malament.Si algú coneix que és la justícia,necessàriament ha d’obrar de manera justa, i no pot obrarinjustament.Si ho fa,és perquè realment no sap el que és la justícia.Plató, a partir d’aquest Intel.lectualisme moral propasa un govern de filòsofs.La teoria platònica del filòsof gobernante afirma que els mals de la humanitat només tindran remei quan el Govern estiga en mans de persones que,gràcies a la filosofia,han assolit la sabiduria i la virtut.Per governar cal aprendre “ l’art de la justícia “ iaquest únicamente es pot aprendre mitjançant la filosofia.La presa de decisions sobre el bé s’havia d’adjudicar als més competents en el coneixement de la justícia i del bé,és a dir,els filòsofs.Plató creu que només els filòsofs poden ser els governants perfectes ja que la filosofia és l’únic saber que proporciona el coneixement de les essències de la justícia i del Bé.Per a dur a la pràctica...