Platón

La república de Plató

La república és una de les obres més importants de Plató. En grec es titulava Politeia. República ve de la traducció llatina del títol Politeia que va fer-se com a Res Publica.
No sabem ben bé quan la va escriure, però sí que sabem que el que Plató hi explica ho podem situar en el darrer terç del segle v aC, molt abans de la data en què la va escriure. Segurament quePlató la va escriure pels impactes soferts per la guerra i per la mort de Sòcrates. En La república els estudiosos hi veuen l’exposició d’una tensió: la tensió entre la mentalitat que defensava els valors tradicionals (representats en el llibre I de Resp per Cèfal i els seus fills) i la mentalitat que més aviat acceptava els nous plantejaments dels sofistes (representat en el llibre I de Resp perTrasímac). Plató, en la resta de la Resp, també hi situa els seus germans Adimant i Glaucó, els qual manifesten la voluntat d’escoltar els pensaments de Plató (que parla per boca del personatge Sòcrates).
Els llibres, contingut temàtic dels que entren a selectivitat, II, IV i VII
LLIBRE I: Obertura. Baixada de Sòcrates al Pireu. Discussió inicial sobre què és la justícia. Posicions tradicionals deCèfal i Polemarc (la justícia és restituir el que es deu: perquè cal donar a cadascú el que li correspon). Intervenció del sofista Trasímac, que situa el problema de la justícia en l’àmbit del poder (la justícia com la llei del més fort). Posició inicial de Sòcrates: la justícia del governant busca el millor per als seus súbdits. Altres discussions sobre la justícia.
LLIBRE II: Intervencions deGlaucó i Adimant, germans de Plató. Proposta de Glaucó de classificació tripartita dels béns: a) béns desitjables per si mateixos, amb independència de les seves conseqüències; b) béns desitjables per si mateixos i per les seves conseqüències; i c) béns desitjables pels seus beneficis indirectes, encara que ens causen penes. Sòcrates se situa en b); en canvi, la gent corrent en c). Petició deGlaucó i Adimant a Sòcrates de demostració de la preferència per la vida justa en relació amb la vida injusta (és a dir, petició de rebuig de la posició de Trasímac). Pas de la discussió de la justícia en la ciutat a la discussió de la justícia en l’individu. La formació d’una ciutat i de la seva estructura (els tres estaments que intervenen en tota ciutat).
LLIBRE IV: Rebuig a una felicitatparticular per a la classe dels guardians (i governants). La pobresa i la riquesa dels ciutadans. Les diferents excel·lències existents en una ciutat. La justícia en la ciutat (de la ciutat). Les parts de l’ànima, de les seves funcions i de la justícia individual.
LLIBRE VII: L’analogia de la caverna (sovint anomenada el mite de la caverna) i la seva explicació. Els estudis del filòsof-governant:1)aritmètica: 2) geometria; 3) estereometria; 4) astronomia; i 5) harmonia. La dialèctica com a síntesi i visió de conjunt de tots els estudis i l’estudi suprem. La formació dels filòsofs (els homes de la dialèctica)
Alguns fragments dels llibres II, IV i VII de La república de Plató
La república és un conjunt de deu llibres que comparteixen una preocupació general: la justícia (bé sigui la que cal quees doni en la ciutat, bé sigui la que cal que es doni en l’individu; una i altra entreteixint-se).
Resp II 367e-376c
Aquest fragment està emmarcat dins d’un espai de conversa on el que es pretén és fer una rigorosa recerca dialogada sobre allò que és la justícia (i la injustícia). Al començament del llibre I, Sòcrates ens explica que va anar amb Glaucó (germà de Plató) al port del Pireu, undels centres comercials i artesanals més importants d’Atenes, a celebrar-hi una festa. Alguns estudiosos creuen que es tractava de la festa de Bendis (que es com els tracis anomenaven la deessa Àrtemis). Al Pireu hi era Polemarc, fill de Cèfal, que es trobà amb Sòcrates i Glaucó. Aviat també hi eren Adimant, germà de Glaucó (i de Plató), i d’altres, tots intentant retenir Sòcrates que ja volia...