Poder Judicial I Poder Estratègic

Poder jurídic i poder estratègic


Us deixo a continuació una petita explicació de les diferències entre la concepció jurídica i estratègica del poder:

Poder jurídic
La concepció jurídica del poder és senzilla d’entendre perquè encaixa, en gran mesura, al concepte de poder que utilitzem quan parlem en la nostra vida quotidiana. Generalment, tenim una concepció d’un poder repressiu, queactua a través del càstig o la por al càstig, i que posseeixen determinades persones, càrrecs o posicions socials. És un poder visible que va des de dalt cap a baix (per exemple, del cap d’una empresa cap als treballadors, de l’Estat cap als ciutadans, etc.). Utilitzem la concepció jurídica del poder quan diem que una persona té poder, o que la policia o un Estat ha fet un abús de poder.

Poderestratègic
Michel Foucault va introduir el concepte de poder estratègic per a fer referència a una altra forma de poder que actua en les societats modernes, i que va paral•lel al poder jurídic. És a dir, poder jurídic i poder estratègic no són dos conceptes excloents, sinó que són dues formes d’exercir el poder que podem trobar a la nostra societat.
El concepte de poder estratègic es pot resumir entres idees:

1.- El poder no es posseeix, sinó que s’exerceix i va en totes direccions
Segons Foucault, el poder estratègic és un poder que no posseeixen determinades persones, sinó que és un poder relacional. No és quelcom que es pugui tenir, sinó quelcom que s’exerceix. I és un poder que no va de dalt a baix, sinó en totes direccions. El poder és present en totes les relacions socials i esgenera des de les instàncies en les quals ens movem quotidianament. Per exemple, dins de la família es generen unes determinades relacions de poder, dins de l’educació també, etc., i aquestes relacions generen o afecten les macrorelacions de poder que estan per sobre.


2.- “El poder” i “el saber” són dues cares de la mateixa moneda
Segons Foucault, poder i saber sempre van units. Però no en elsentit de que qui té més coneixements/saber tingui més possibilitats d’exercir poder o d’exercir influència, o que qui té més poder tingui més possibilitats d’accedir al saber o coneixement.
Contràriament, el que diu Foucault és que entre el poder i el saber hi ha una relació intrínseca, perquè sempre que es produeix saber/coneixement s’està exercint o creant poder. I alhora, sempre ques’exerceix poder s’estan generant elements de coneixement.
I aquí, com veurem, no estem parlant d’un poder vinculat a la persuasió sinó del fet que el poder és una característica intrínseca de qualsevol discurs (cada vegada que parlem, cada vegada que emprem un discurs, exercim poder).

3.- El poder no és negatiu, sinó positiu i constructiu, doncs actua a través dels processos a través dels quals esconstrueix socialment la realitat
Generalment, acostumem a pensar el poder com una cosa negativa, amb capacitat de posar normes i de reprimir a qui les transgredeixi.
Foucault, en canvi, diu que en allò bàsic, les relacions de poder són positives, en el sentit que el poder és constructiu i incitador.
El poder actua a través de construir coneixement, a través de construir versions del món i denosaltres mateixos.

Per entendre aquesta concepció de poder cal que ens situem dins de la Psicologia social construccionista (PSC), segons la qual no podem accedir a la realitat de manera independent del llenguatge. O en d’altres paraules, és amb el llenguatge que donem forma al que ens envolta. Això és quelcom que heu de connectar amb el que hem vist al estudiar la perspectiva discursiva en launitat anterior. En aquesta, vam veure que sempre que volem parlar d’un tema, d’una situació o de qualsevol fenomen, hem d’emprar algun dels discursos que tenim disponibles socialment. I també vam veure que articular un discurs significa sempre construir la realitat d’una determinada manera.
La qüestió és que qualsevol discurs, qualsevol construcció de la realitat, sempre implica que uns grups...