Politica internacional

La laïcitat de l’Estat (la Sara i jo vam dir que podria ser a mode d’introducció del reportatge o bé com a “conclusió”. Una altra opció seria col.locar-ho abans del bloc econòmic ja que el final lligaria bé amb l’inici del bloc de la Sara).

“En una època on ja no és posible proposar la confessionalitat estatal i on la igualtat jurídica de les religions s’ha convertit en un requisit sine quanon per qualificar un Estat com a democràtic necessitava que el govern proposés canvis”, així ho afirma la Sociòloga, especialitzada en Sociologia de la Religió, Sara Castillo. Les circumstàncies no han estat fàcils ni propícies al llarg de la historia per projectar i adoptar un nou model de relació entre l’Església i l’Estat que respongués a les exigències jurídiques i socials del principi dellibertat religiosa dins d’un ordre polític laic i pluralista en la visió de l’home i el món. Un dels canvis que han suscitat més polèmica ha estat la reforma que l’any 2010 va presentar el govern socialista sobre la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa de 1980 com a desenvolupament de la “laicitat de l’Estat”. Eclesiasticistes partidaris del laicisme i gran part dels líders de les religionsanomenades “minoritàries” van posicionar-se a favor d’aquesta reforma; de la mateixa manera que els catòlics de peu que no viuen la laïcitat “com una amenaça contra l’Església, sinó com una oportunitat positiva”. Tot i que vàren ser els alts càrrecs de la jerarquia del catolicisme els qui van considerar que el laicisme era un atac a l’Església, fins i tot, que les intencions del govern en aquell momenteren ateistes i anticlericals. Castillo explica que aquest enfrontament entre jerarquia i societat civil comença per la paraula “laïcitat”.
Què entenem per laïcitat? Segons Àlex Seglers, professor de dret eclesiàstic de la Universitat Autònoma de Barcelona és “l’actitud que reconeix la independència de la política i de l'ensenyament respecte de les diverses confessions religioses” i a més,contundentment afirma que “l'Estat modern evita ser confessionalitzat; ha d’haver una separació institucional estat-església i neutralitat dels poders públics davant del fet religiós”. Seglers a més posa ènfasi en que “la laïcitat és producte d’una historia de lluites per la llibertat religiosa”. Aquest terme és un d’aquells conceptes que està d’actualitat. Una sèrie de factors l’han posat de moda: elprocés de secularització, la inmigració i el consegüent pluralisme religiós, el paper de l’Església i l’Estat o algunes lleis que interpel.len la consiciència de molts creients. Seglers detalla que “la comprensió de la laïcitat en països com el nostre és deutora d’una historia que, malauradament, ha enfrontat clericals i anticlericals, la qual cosa ha dificultat la comprensió adequada del terme”.Tal com Seglers explica en el seu llibre “La Laïcitat”, és un dogma abstracte que s’ha anat conceptualitzant jurídicament fins a arribar a concretar-se de diverses maneres: “d’entrada designa el posicionament constitucional de l’Estat envers les esglésies i les confessions, mentre que la secularització fa referencia a un procés polític, social i econòmic en virtut del qual l’Estat i la societates van emancipant de les religions”. En aquesta mateixa línia, Castillo concreta que “com a procés, la secularització resta inacabada, tot i que la seva empenta ens la qüestionem alguns sociòlegs quan fem al.lusió a la “desprivatització” de la religió”. Així, les religions fugen del lloc assignat per la secularització i s’incorporen a la societat civil per tal de prendre part en el debat públic.És precisament aquest Estat laic qui ha de garantir el dret de qualsevol cultura a expressar-se i desenvolupar-se des de la no confessionalitat dels poders públics, segons Castillo, qui afegeix que “els acords amb la Santa Seu impedeixen que a Espanya hi hagi un mapa així de lliure”. Entre d’altres mesures, la proposta de reforma del 2010 prohibia la presencia de símbols religiosos a edificis...