Postguerra









Vull agrair pel seu temps i l'experiència de vida que m'han transmès per fer aquesta feina a Mari Carmen Martin, Joan Dolón, Anna Lleó, Pilar Xaló Sesma, José Dominguez Delgado i totes les altres persones que han contribuït a aquest treball ja sigui de forma anònima o posant-me en contacte amb persones que poguessin donar-me el seu testimoni.















El que fam té, amb pa somiaINTRODUCCIÓ
El motiu d'aquesta monografia és desenvolupar un aspecte de l'etapa franquista, però no és una tasca d'investigació entre diverses línies de milers de llibres buscats de biblioteca en biblioteca, ni de bon tros una recerca en un entorn molt més ampli encara assegut còmodament davant el meu ordinador, el desafiament és buscar testimonis de primera mà.

Sent la meva família i joargentins, totalment aliens a aquesta història, em va presentar el dilema de qui entrevistar i així va començar el meu interrogatori a veïns majors de Granollers que poguessin compartir amb mi una mica de la seva història, de la seva vida i la seva experiència.

Vaig conèixer a Mari Carmen, Pilar, Juan, Anna, un parent d'un artista barceloní assidu al Cercle Artístic de Sant Lluc que va explicar commolts dels artistes amics es van exiliar quan no se'ls va permetre parlar el català. I en la meva recerca de testimonis vaig tenir el plaer de conèixer a José Dominguez Delgado, un experimentat cavaller de 71 anys amb molt a compartir, aquest senyor em va explicar la seva vida tràgica en els primers anys del franquisme i com a poc a poc es va anar obrint camí a un futur prometedor.

Recordem l'èpocade la qual estem parlant, la societat espanyola tenia molts problemes no resolts, una economia endarrerida, no adaptada a les necessitats del poble; una oligarquia terratinent només preocupada pels seus beneficis; una estructura social amb enormes diferències entre pobres i rics; i una societat amb dos bàndols, la dreta i l'esquerra entre les que existia una forta tensió. La victòria del FrontPopular de 1936 va radicalitzar encara més la dreta.

La reforma agrària preocupava els grans propietaris i els jornalers es queixaven de la seva lentitud. L'Església Catòlica se sentia amenaçada per les polítiques d'esquerra. El govern no aconseguia mantenir l'ordre públic. Tota aquesta situació va ser la idònia per enderrocar la república el que es va intentar amb un cop d'Estat que encara que nohavia triomfat va deixar al país dividit en dos bàndols que s'enfrontarien en una guerra civil.

Una guerra civil (1936-1939) entre dos bàndols els republicans i els nacionals a comandament de Franco, dos bàndols d'una mateixa terra que enfrontava vegades a germans contra germans, un conflicte que va provocar moltes morts i destrucció i portar dolor, por i llàgrimes. Els nacionalistes estaven benorganitzats i van rebre una important ajuda material d'Alemanya. Els republicans van comptar amb el suport de les Brigades Internacionals i van rebre molt poca ajuda de la Unió Soviètica i, d'altra banda, estaven dividits per conflictes interns entre les faccions comunistes, socialistes i anarquistes.

Amb la derrota republicana de la batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya només quedaval'anomenada zona centre. Malgrat els notables esforços de la República per resistir, la desproporció de forces i l'esgotament de la població van facilitar que les tropes de Franco entressin a Madrid gairebé sense resistència.

Al palau del Passeig de l'Illa de la ciutat de Burgos, es trobava el Generalíssim Franco afectat d'una afecció gripal. Quan se li va comunicar el final de l'incident d'Alacant, idesprés de donar les gràcies, va prendre una quartilla per redactar, excepcionalment, de la seva pròpia mà un comunicat de guerra.

Signada per Franco la còpia mecanografiada, va ser portada urgentment pel tinent coronel Barroso als locals de Ràdio Nacional. A dos quarts d'onze, Fernando Fernández de Còrdoba el va llegir amb gran emoció.























Amb aquestes paraules es posa punt...