Primer Assaig


Assaig d’antropologia
Antropologia i història: evolució i interrelació


Alumne
Christian Serrano Morán
Universitat (Facultat)
Universitat de Barcelona (Facultat de geografia i història)
Ensenyament – grup
Grau d’història – A1
Assignatura
Antropologia i història
Professor
Gabriel Izard Martínez
Curs acadèmic
2014/2015
PRIMER ASSAIG
A partir dels dos següents textos, comenta en un assaig d’uns 4fulls els canvis produïts en la Història i l’Antropologia, pel que fa a les àrees i als objectes d’estudi, que han permès l’apropament entre les dues disciplines. Utilitza com a referència les lectures del curs i, si vols, també altres lectures.

“Lo que ha socavado esos ideales y esas realidades es un cambio operado en la ecología del saber que ha llevado tanto a historiadores como aantropólogos, cual bandada de patos migratorios, al territorio del otro: un desmoronamiento de la distribución natural de los terrenos de pasto que había dejado Francia a los unos y Samoa a los otros.”
Geertz, Clifford, “Historia y Antropología”, Revista de Occidente, n° 137, 1992, p. 59.

“La nueva historia, por su parte, ha acabado interesándose por casi cualquier actividad humana. ‘Todo tiene unahistoria’, escribía en cierta ocasión el científico J.B.S. Haldane; es decir, todo tiene un pasado que, en principio, puede reconstruirse y relacionarse con el resto del pasado. De ahí la consigna de ‘historia total’, tan cara a los historiadores de los Annales. La primera mitad del siglo XX fue testigo de la aparición de la historia de las ideas. En los últimos treinta años hemos visto un número notable dehistorias sobre asuntos que anteriormente se consideraban carentes de historia, por ejemplo, la niñez, la muerte, la locura, el clima (…), los gustos, la suciedad y la limpieza, la gesticulación, el cuerpo (…), la feminidad (…), la lectura (…), el habla y hasta el silencio.”
Burke, Peter, “Obertura: la nueva historia, su pasado y su futuro”, a Formas de hacer historia, Alianza Editorial, Madrid,2003, p. 16



Els fragments d’“Historia y antropología” de Clifford Geertz i “Obertura: la nueva historia, su pasado y su futuro” de Peter Burke mostren que tant la història com l’antropologia han passat de ser dues ciències individualitzades a ser dues disciplines molt relacionades entre si. En aquesta línia, Burke centra el seu article en la nova concepció de la història, molt relacionada amb lanova concepció de l’antropologia. Per una altra banda, Geertz generalitza més i, en el seu article, tracta l’evolució d’ambdues disciplines des d’un passat anti-interdisciplinar a l’actual concepció d’interdisciplinarietat: les diferències que les separaven abans d’aquesta evolució i l’estreta relació que tenen actualment. Per comprendre aquesta nova situació d’interrelació entre les duesdisciplines s’ha de fer una passa enrere i conèixer bé els orígens d’ambdues ciències, els motius que van portar-les a voler canviar i el mateix procés de canvi.
La història, disciplina desenvolupada des de fa més de dos mil anys a la Grècia Clàssica (Heròdot, Tucídides, Xenofont, Polibi), tradicionalment estava centrada en l’estudi dels processos, fets i esdeveniments polítics, religiosos, bèl·lics i,més recentment, econòmics passats de les pròpies societats occidentals d’aquests historiadors amb una visió eurocèntrica a partir de l’anàlisi de fonts documentals escrites. Es tractava d’una història que, basada en els postulats de Leopold von Ranke, afirmava que l’única meta de l’historiador és explicar els fets passats tal com van passar: fer una inventari de fets.
Per una altra banda,l’antropologia apareix com aquella disciplina centrada en el detallat escrutini de l’alteritat actual en societats exòtiques no occidentals, considerades primitives, menys evolucionades que les europees i àgrafes, amb la intenció de trobar l’empremta primigènia, la puresa tradicional que pogués explicar l’evolució humana (Uribe i Restrepo, 1997). Un exemple d’aquest tipus d’estudi antropològic és el...