Principis bàsics de Psicofarmacologia

PSICOFARMACOLOGIA

1. Principis generals de la psicofarmacologia
L’objectiu principal dels psicofàrmacs és modificar o corregir comportaments, pensaments o estats d’ànim patològics a través d’una acció sobre el sistema nervios central (SNC).
El fàrmac pot formar part d’un tractament global (multidisciplinar) que inclou altres mesures: psicoterapèutiques, educacionals, socials, etc.
És importantregistrar els efectes i reaccions que provoca un fàrmac en cada pacient.
Cal comprovar que la pauta es faci correctament.

2. Conceptes bàsics de farmacologia general
Farmacocinètica: estudia els processos d’absorció, distribució i biotransformació (metabolització i excreció) dels fàrmacs.
a) Absorció: procés pel qual un fàrmac arriba a la sang que és el mitjà de transport per fer-lo arribar alcervell.
a. Via oral: abans de passar a la sang s’ha de dissoldre en els líquids digestius. Velocitat d’absorció variable
b. Via intramuscular: absorció millor i més rapida
c. Via endovenosa: absorció més ràpida però més arriscada per poder produir efectes adversos bruscos i de gran intensitat.
b) Distribució: capacitat d’un fàrmac per dissoldre’s lliure a la sang, única forma de ser actiu, ounir-se a proteïnes circulants al plasma sanguini actuant com a reservori que s’allibera progressivament a mesura que el lliure desapareix. Depèn del pes, talla, edat i sexe.
c) Biotransformació: procés d’un fàrmac de metabolització (bàsicament hepàtica) i excreció (dels metabòlits resultants de la metabolització) per la bilis a les femtes o pel ronyó a l’orina.
Farmacodinàmia: estudia el mecanismed’acció dels fàrmacs i els seus efectes biològics. Estudia els llocs sobre els que actua i els canvis que ocasiona a nivell cel·lular i subcel·lular i els mecanismes responsables dels efectes terapèutics i dels efectes secundaris adversos. Els mecanismes d’acció dels psicofàrmacs es basa en la interacció amb els receptors de les membranes cel·lulars del SNC (els psicofàrmacs poden actuar sobre elsreceptors com agonistes i potenciar l’efecte fisiològic normal o com a antagonistes, limitant o bloquejant l’efecte fisiològic).

3. Classificació dels psicofàrmacs
a) Ansiolítics i Hipnòtics
b) Antipsicòtics
c) Antidepressius
d) Eutimitzants o estabilitzadors: antimaníacs i anticonvulsius.

a. Ansiolítics i Hipnòtics
El grup més freqüent són les BENZODIACEPINES (BZD).
Són útils per calmar l’ansietat,l’angoixa, l’insomni i agitació.
S’han de prendre en períodes curts, ja que creen dependència física.
La retirada ha de ser gradual, mai brusca, ja que podria provocar crisis d’ansietat.
Possibles efectes adversos:
Somnolència, alentiment i pèrdua de reflexes.
Hipotensió i caigudes.
Potencia els efectes de l’alcohol.

UTILITZADES COM A ANSIOLÍTICS
GENÉRIC
NOM COMERCIAL
ACCIÓ
AlprazolamTrankimazin
Media
Diacepam
Valium, Diacepan
Larga
Lorazepam
Orfidal, Idalprem
Media
Bromacepam
Lexatin
Media
Cloracepato
Tranxilium
Larga
UTILITZADES COM A INDUCTORES DE LA SON
GENÉRIC
NOM COMERCIAL
ACCIÓ
Lormetacepam
Noctamid, Loramet
Media
Fluracepam
Dormodor
Media
Triazolam
Alción
Corta
Flunitracepam
Rohipnol
Media


b. Antipsicòtics
S’utilitzen per tractar els símptomes positius psicòtics:al·lucinacions, delusions (deliris: pensament elaborat de confabulació, p.ex. que han posat micròfons per espiar-nos), trastorns del pensament (discurs i pensament dispers), excitació psicomotriu.
Útils en agressivitat greu.
L’inici d’actuació és ràpid.
Efectes adversos:
Somnolència i sedació. S’ha d’adaptar dosis i reorganitzar horaris.
Sequedat de boca. S’ha de recomanar caramels àcids i aigua amb llimona.Restrenyiment. Recomanable laxants de volum (fibra)
Hipotensió. Es recomana aixecar-se lentament, beure líquid i augmentar la sal de la dieta.
Acatísia (deambulació sense sentit, balanceig, aturar-se en sec i tornar, incapacitat de relaxar-se). S’ha de valorar la reducció del fàrmac. Millora amb Sumial i BZD.
Efectes extrapiramidals (parkinsonisme): tremolor en repòs, rigidesa i bradicinèsia...