Processos d'etiquetatge

De Jordi Duran Jiménez

Universitat Oberta de Catalunya

Llicenciatura en Humanitats

Juny del 2009

1. Presentació problemàtica de recerca
Una característica pròpia de l’ésser humà és que tendim a categoritzar el món que ens rodeja per a entendre’l millor i sentir-nos-hi més segurs. Amb aquest comportament creem classificacions socials que exageren les diferències entregrups que veiem homogenis, on tots els seus membres ens semblen iguals.
Aquesta tendència a establir categories i a agrupar a les persones dins d’elles és el que dona lloc a estereotips, que van més enllà de la mera categorització i inclouen trets de personalitat, emocions, aficions, gustos, etc, que es creu que comparteixen els membres d’un grup (1). Quan es realitza una valoració negativad’un grup en base a l’estereotip, el resultat és el prejudici, i quan aquests condueixen a una persona a actuar d’un mode determinat respecte el grup o individu prejutjat, el resultat és la discriminació.
Goffman, considera que és la societat la que estableix els medis necessaris per a categoritzar a les persones (2). Caldrà investigar doncs quins factors són importants alhora de caracteritzar uncol·lectiu i assignar-li una “identitat social virtual”, que no té res a veure amb la categoria i atributs que, de fet, segons poden demostrar-se li pertanyen, i que Goffman denomina “identitat social real”.

De la classificació que fa sobre els tres tipus d’estigma que existeixen, nosaltres estudiarem els que anomena estigmes tribals de la raça, la nació i la religió (concretament els dosprimers), susceptibles, afirma, de ser transmesos per herència i contaminar per igual a tots els membres d’una família (3). Afirma també que l’individu que estigmatitza construeix una teoria de l’estigma, una ideologia per explicar la seva inferioritat i donar compte del perill que representa aquesta persona, racionalitzant a vegades una animositat que es basa en altres diferències, com, perexemple, la de la classe social (4). Factors que també haurem de considerar en la pròpia investigació de l’individu.

Un dels col·lectius que més sofreixen aquest comportament humà són els immigrants. I coneixedors d’aquesta realitat, possiblement, molts d’ells ja abandonen el seu país amb aquest complexe. Els desviats endogrupals, els desviats socials, els membres de grups minoritaris i lespersones de classe baixa també poden funcionar en certes ocasions com individus estigmatitzats, insegurs de l’acollida que els espera en la interacció cara a cara i profundament implicats en les diverses respostes a aquesta situació (5).

Malgrat considerar-nos un poble d’acollida, quan els propis catalans o els propis nouvinguts veuen algú que no és de la seva nacionalitat d’entrada veuen unestrany, algú desconegut que han de classificar d’alguna manera. L’intercanvi social rutinari en medis preestablerts ens permet tractar amb «altres» previstos sense necessitat de dedicar-lis una atenció o reflexió especial. És probable doncs, que al trobar-nos davant d’un estrany les primeres aparences ens permetin preveure en quina categoria es troba i

1) Muñoz, Ana. Los prejuicios: qué son y comose forman . pàg. 1
(2) Goffman, Erving. Estigma. pàg 11
(3) (4) Goffman, Erving. Estigma. pàg 14
(5) Goffman. Estigma. pàg 168

quins són els seus atributs, és a dir, la seva «identitat social».

Per lo general, no som conscients d’haver formulat aquestes demandes ni tampoc del seu contingut fins que sorgeixi un interrogant d’índole pràctica: seran satisfetes d’alguna manera? És aleshoresprobablement quan advertim que hem estat concebent sense parar determinats suposats sobre l’individu que tenim davant nosaltres. Per tant, a les demandes que formulem se les podria denominar amb major propietat demandes enunciades «en essència», i el caràcter que atribuïm a l’individu hauria de considerar-se com una imputació feta amb una mirada retrospectiva en potència —una caracterització...