programes de reducció de danys en drogadicció

Conceptes bsics Segons la llei 2/96 del 8 de maig, es considera droga substancia que administrada al organismo estimula, inhibe o perturba las funciones psquicas, perjudican la salud y son susceptibles de generar dependencia Segons la OMS son drogues sustancia que introducida al cuerpo puede modificar una o varias funciones de este, capaz de generar dependencia, caracterizada por la pulsion atomar la sustancia de un modo continuado o periodico para obtener sus efectos o evitar malestar por su falta. Partint de la definici de dorga, la OMS defineix la dorgadicci com estado psiquico y fisico por la interaccin del organismo y una droga. Caracterizada por la compulsin a consumir la sustancia continuadamente por sus efectos o para evitar la falta. La tolerancia puede estar o no, se puede serdependiente a mas de una sustancia. Son considerades drogues substncies com estupefacients i psicotrpics determinats per convencions internacionals, aix com lalcohol i el tabac. 2.Evoluci de les drogoaddiccions a lestat espanyol Primera fase primers smptomes dalarma social. Finals de la guerra civil Franquista. Substncies Morfina i substncies derivades sinttiques. Tolerncia social i obtencilegal. La drogradicci en aquesta etapa era tractada des del model medico-psiquitric. A les persones afectades eren internades en serveis de psiquiatria dels hospitals on eren desintoxicades per programes de psiquiatria o tractades pels programes de salut mental. A partir de lany 65 shi afegeix en aquests patrons de consum els derivats del cnem, allucingens i estimulants que figuraven una suposadarebelli social. La societat comena a no tolerar lhabitualitzaci del consum de substncies i es comena a generar la primera alarma social vers les substncies additives. Causes de lalarma social ltims anys de la dictadura franquista. El consum de subastncies era relacionat amb moviments juvenils de protesta lalarma era deguda al consum o al que els moviments significaven percepci daugment del consum iirrupci de lheroina. Apareixen nous patrons de consum i existein una visi catastrofista. Models dintervenci Impera el model mdic on les persones sn tractades psiquitricament. Amb larribada de lherona degut a la manca de centres especialitzats en el tractament de drogodependncies, els hospitals no sen poden fer crrec de la problemtica i saplica el model de Control. Era la policia lencarregada dedetectar els casos de drogadicci associant delinqncia i consum. Existeix el debat sobre ls de les drogues com a eina de control social. Segona fase anys 70, fi dictadura inici transici. Substncies principalment herona. Augment del trfic de drogues en el mercat negre. A lany 75 sinicia un augment del trfic de drogues illegals especialment herona i posteriorment cocana. Malgrat aquest augment, no esfins el 78 que el Ministerio de Governacin no constitueix una comissi interministerial per fer un informe de la situaci per tal de coordinar lacci dels ministeris envers la droga. Aquestes accions acaben significant unes recomanacions amb carcter durgncia i nicament sapliquen les de carcter repressiu. Suposa un canvi en lenfocament de toxicomania. Models dintervenci Es comena a entendre latoxicomania des duna visi ms multidisciplinar, considerant-la una interacci de Subjecte-Context-Substncia. Es passa de una visi tecnocrtic a una visi ms psicosocial. Els models que sapliquen per son tecnocrtic i assistencial. Apareix a lany 80 unes xarxes multidisciplinar (psicologia, medicina, sociologia...) en labordatge de les toxicomanies. Les seves finalitats sn elaborar criteris dactuaci per laprevenci, la rehabilitaci i la reinserci. Apareixen les investigacions a escala estatal sobre el consum i les caracterstiques del consumidor. Linters es centra en la motivaci i manteniment vers el consum. Apareixen programes de prevenci desenvolupats a escoles i comunitat. Falten recursos, formaci i desenvolupament de programes. Tercera fase anys 80. Mesures institucionals. Visualitzaci de la...