Proves de l'evolució

L'evolució, una qüestió de fe?
Ara ja fa uns dos segles és va descartar que l’evolució fos una qüestió de fe. Tot i després d’haver descartat moltes teories dels major evolucionistes hi ha una quantitat de proves aclaparadores per donar suport a la teoria evolutiva; avui dia l’evolució és un fet, una qüestió indiscutible per cap convicció.
Entre les moltes proves de l’evolució, lesprincipals són:

1. La paleontologia: Els estudis dels fòssils
Els fòssils són restes d’organismes d’altres temps que, per causes naturals, s’han preservat en les roques de l’escorça. Els fòssils s’acostumen a trobar petrificats, tot i alguns casos en què els organismes han quedat conservats en gel, resines o asfalts, i es troben més aviat en un estat momificat. Altres cops, ens ha quedat restes del’activitat dels organismes: empremtes, petjades, traces, perforacions..., També fossilitzen restes de l’activitat alimentària i reproductora dels vertebrats, com els excrements o els ous.
Els fòssils són com diferents fotos que juntes ens ensenyen el panorama dels diferents canvis evolutius als últims 4.000 milions d’anys. Potser aquestes “fotos” estiguin malifetes i li faltin parts, però ensdemostren clarament que la vida ha canviat amb el pas de milions d’anys.

Al segle XVII, el científic dan Niels Stensen va commoure el món de la ciència en adonar-se de la similitud que existia entre les dents de tauró i les roques conegudes comunament com a «llengües de pedra» (fòssils). Aquesta va ser la primera vegada que vam entendre que els fòssils eren un registre de la vida passada.Pistes addicionals procedents dels fòssils
A més, cada nou fòssil que descobrim conté pistes addicionals que fan que augmenti la nostra comprensió de la història de la vida i ens ajuden a respondre a preguntes sobre la història evolutiva. Per exemple:




Indicació d'interaccions
Aquest fòssil de amonite (esquerra) mostra unes perforacions han sigut interpretades com marques de mossegadesd’un mosasaurio, un tipus de rèptil marí depredador que va viure en la mateixa època que el amonite. S'ha relacionat el dany causat al amonite amb les formes i capacitats de les dents i les mandíbules del mosasaurio, encara que altres han sostingut que els forats els van produir pegellides que es fixaven al amonite.

Pistes al nivell cel·lular mòbils
Els fòssils ens proporcionen informació sobreels patrons de creixement d'animals primitius. A l'esquerra es mostra un tall transversal de l'os de la cuixa d'un exemplar semi adult del dinosaure Maiasaura. Els espais blancs mostren que hi havia molts vasos sanguinis que travessaven l'os, la qual cosa indica que era un os de creixement ràpid, i la línia negra horitzontal ondulada a mitja foto és una línia de creixement, que reflecteix unapausa estacional en el creixement de l'animal.

Les formes de transició:
Una de les proves més pesades de l’evolució són els fòssils presents a les formes de transició, on és situen fòssils que presenten característiques d’una espècie pont entre diferents grups d’animals. És el cas, per exemple de la balena fòssil Aetiocetus, una forma intermèdia entre Pakicetus, un petit mamífer terrestre que esconsidera un avantpassat dels cetacis, i l’actual balena grisa:

Un altre exemple de forma de transició és l'evolució de la peülla dels èquids, que es deriva d'una sèrie de mostres disperses de fòssils de cavall que formen part de l'arbre evolutiu amb múltiples branques dels cavalls. Aquests organismes fòssils representen branques de l'arbre i no una línia de descendència directa que condueixals cavalls actuals.



Tot i això, el diagrama estàndard mostra clarament les etapes de transició per les que el peu de quatre dits de Hyracotherium, conegut també com Eohippus, es va convertir al peu d'un únic dit d'Equus. Els fòssils demostren que les formes de transició que l'evolució predeia existir en realitat.

2. Homologies entre espècies:
Les homologies són els caràcters i...