Psico social - PAH





Psicologia social

PAC 4 - PAH




















1. Els processos de normalització: La construcció social de normes socials
A - Explícites: no violència, assessorament gratuït, assemblees setmanals.
En el primer cas, entenc com a norma explícita la no violència ja que ells mateixos en entrevistes o en el mateix documental, podem veure com en varies ocasionsdiuen que són un moviment pacífic. Entenc, que tot i no estar escrit en cap normativa, el col·lectiu es considera contrari a la violència i per tant és explícit per qui vulgui adherir-se a aquest moviment seguir aquesta norma.
L’assessorament gratuït també el considero explícit, ja que tota la documentació necessària pels afectats està penjada a la seva web i, en tot cas, a les assemblees setmanalsfan un torn de preguntes individuals per a possibles dubtes. Aquesta mateixa assemblea la considero també com a norma explicita ja que té dia i hora fixada periòdicament, i no és una manifestació puntual.
Implícites: assessorament col·lectiu, respecte durant les intervencions a les assemblees, suport als altres afectats.
Entenc l’assessorament col·lectiu com una norma implícita, ja que s’explicaen el vídeo que molt dels dubtes són comuns, i d’aquesta manera els passos comuns en tots els casos es poden resoldre de manera més eficient. També és important en les assemblees el respecte en el torn de paraula i cap als altres interlocutors.
El suport cap als altres afectats és una norma implícita que crec que està basada en la empatia que sorgeix durant les assemblees, on els afectats creenun vincle.
Aquí no tindríem cap norma escrita, són normes implícites que sorgeixen d’una situació concreta, per exemple en una assemblea setmanal.

B - Les normes que es citen al vídeo són la llibertat d’expressió (tot i que el president del congrés puntualitza que aquesta s’ha d’exercir amb uns certs límits).
Ada Colau durant la seva intervenció es dirigeix a un representant de la banca queha parlat amb anterioritat com a “criminal”. Es podria considerar que Colau no trenca cap norma, ja que com diu el president en el congrés prima la llibertat d’expressió. Tot i aquesta reflexió, hem de tenir en compte que la paraula “criminal” té connotacions clarament negatives, per aquest motiu el president fa un crit d’atenció per considerar poc adient aquest adjectiu (ho qualifica de greusconceptes ofensius). Evidentment pel president ha trencat una norma social, ja que en aquest context com és la cambra els diputats si fan aquests tipus de declaracions són expulsats. Això és el que seria la norma fora de l’individu.
Al contrari del que pensa el president de la cambra, Colau creu que qui ha faltat al respecte ha sigut el representant de la banca no donant importància als problemes dela llei hipotecària i de la societat (sofriment persones desnonades), i per tant també el president que ho ha permès i no ha fet un crit d’atenció cap a ell. Entenc que això seria segons les normes socials dins de Colau, i ella creu que aquestes normes socials han estat vulnerades.

2. Relació majoria/minoria
A - En aquest cas concret, entenc la majoria com les entitats financeres ja quetindrien la llei de la seva part.
Les persones afectades pels desnonaments que volen lluitar contra aquestes situacions que creuen injustes, no tenen al seu costat el govern ni les lleis i per tant serien, crec, una minoria.
Segons el mòdul no podem classificar minoria o majoria només pel volum de persones que són part d’un col·lectiu, i en aquest cas crec que la força política o poder que podenexercir és que el fa que les entitats financeres formin la majoria.

B - En el supòsit de que la majoria són les entitats financeres, si un del banquers que ha de comunicar un desnonament, per algun motiu considerés aquesta una mesura injusta o la relació amb la persona desnonada sigues d’amistat, potser estaria actuant de manera obedient davant de les normes establertes per l’entitat financera...