Psicofisica

1. Conceptes introductoris
1.1 Definició de psicofísica: psicofísiques interna i externa
La transició de la filosofia a la psicologia fou en gran part facilitada pel físic alemany Gustav T. Fechner en formular els principis de la psicofísica. Com diu el seu propi nom ``psicofísica'' ha de veure amb la relació entre l'estimulació física, per tant mesurable per les lleis de la física i el mónpsicològic, en aquest cas ens referim a les sensacions i percepcions que els estímuls provoquen en nosaltres. Bàsicament la psicofísica, com a ciència, tracta de l'estudi de les relacions quantitatives entre aquests dos mons. L'inici de l'estudi sistemàtic de la psicofísica es deu a Weber http://es.wikipedia.org/wiki/Ernst_Heinrich_Weber, però sobretot a Fechner . Aquest darrer va posar les bases dela psicofísica amb la seva obra: Elements de Psicofísica, molts aspectes del qual encara són motiu de discussió i tenen vigènia avui en dia.
Però per entendre una mica millor què és la psicofísica, cal introduir uns conceptes previs, que també es deuen a Fechner. Fechner va establir una cadena causal que es resumeix així:
Estímul distal (p.e. objecte en 3D)  Estímul proximal (imatge retiniana2D)  Transducció (llum a energia bioelèctrica)  Processos neuronals  Percepte
L'estímul distal és l'energia que emet la font estimular (estímul), i la forma com determina l'estímul proximal segueix les lleis de la física (p.e. projecció en perspectiva). Els processos neuronals tractaran de reconstruir les propietats de l'estímul distal a partir de l'estímul proximal (imatge retiniana). Aquestprocés ha portat alguns autors (p.e. Pizlo) a considerar la percepció com si fos un problema invers. D'aquesta manera la relació: Estímul distal  Estímul proximal, seria el problema directe (forward problem) i s'expressaria a partir de les regles de la física. Mentre que la relació estímul proximal  Percepte expressaria el problema invers, i expressaria les inferències perceptives. Els problemesinversos són difícils. Ho veurem amb el següent exemple:
|
Figure 1.1: La percepció com a problema invers |
La figura 1.1 mostra la projecció de differents objectes sobre el pla de la retina, totes aquestes projeccions coincideixen a la retina malgrat que es tracta d'objectes diferents. La projecció de l'estímul distal al proximal (imatge de la retina) segueix les lleis de la física i defineixen elproblema directe (forward problem en anglès). A partir de la imatge de les dues retines, els processos neuronals donaran lloc al percepte el qual farà referència a l'estímul distal. En aquest cas, però el sistema visual s'enfronta a un problema: a quin dels diferents objectes fa referència l'estímul proximal? Ara ja tenim el problema invers al que ens referíem d'abans: el percepte ha de tractard'interpretar un dels estímuls distals. Hom pot veure que en aquest cas, el problema invers és molt més complicat que el directe (forward), ja que suposa una mena d'inferència (Helmholtz parlava d'inferència inconscient) decidir a quin dels objectes fa referencia la imatge de la retina.
Com s'articula la psicofísica dintre d'aquestes cadenes causals? Ho fa de dues maneres. Com hem dit abans,``psicofísica'' fa referència a la connexió entre una part física i una de psicològica. La part psicològica seria el ``percepte'', mentre que tendríem dues parts físiques: per una banda els processos cerebrals: patrons d'activació neuronals que també es poden descriure per lleis físiques, i per altra banda, l'energia estimular (estímul distal). Aquestes dues vessants físiques ens porten a dos tipus depsicofísica que Fechner va tractar en els seus dos volums de la seva obra magna Elements de Psicofísica:
1. Psicofísica interna (inner psychophysics): es refereix a la relació entre el cervell i el percepte. De forma més general fa referència al problema ment-cervell http://platea.pntic.mec.es/ macruz/mente/descartes/psico.html ( mind-body-problem ). Tot i que el segon volum de l'obra de...