Psicofisica

En l'estudi del procés perceptiu podem trobar dos nivells d'anàlisi clarament
diferenciats: el nivell fisiològic i el nivell psicofísic. El primer se centra a estudiar
els mecanismes fisiològics, interns, dels sistemes perceptius, la forma en la
qual la percepció de l'observador està relacionada amb els processos fisiològics
que s'estan produint en el seu cos. S'interessa pel vincle existententre l'estímul
i la fisiologia, i també la relació que hi ha entre la fisiologia i la percepció. En
el sentit contrari, la psicofísica estudia la relació que hi ha entre l'estímul i la
seva percepció, sense tenir en compte la intervenció de processos fisiològics.
Tots dos mètodes són abordats de manera separada per qüestions pràctiques,
però estan íntimament relacionats i en la realitat sóninseparables. L'aspecte
fisiològic de cada un dels sistemes sensorials serà tractat en profunditat en cada
un dels mòduls corresponents a cada sentit, per la qual cosa en aquest apartat
ens centrarem únicament en el nivell psicofísic de l'estudi de la percepció.

5.1. Psicofísica
La psicofísica, tal com hem comentat, centra el seu interès a establir la connexió
entre el món físic i el mónpsicològic, entre les propietats físiques de
l'estímul i les respostes perceptives de l'observador davant de l'esmentat estímul,
per la qual cosa examina la sensibilitat dels humans als estímuls i la forma
en la qual les variacions que s'hi produeixen afecten la nostra manera de
percebre'ls (Papalia, 1988). Va ser Gustav Fechner qui va introduir el terme
psicofísica10, amb el qual es referia ales tècniques experimentals que possibilitaven
quantificar amb gran precisió les relacions entre els aspectes físics dels
estímuls i la resposta psicològica resultant, és a dir, la percepció.
Dins de la psicofísica, un dels aspectes més estudiats en la percepció és la detecció
d'estímuls. Per a això s'han emprat els mètodes anomenats psicofísics
clàssics (descrits per Fechner en el seullibre Elements of psicophysics), mètodes
que s'usen per a mesurar la relació quantitativa entre un estímul i la percepció
que genera. Fechner descriu tres mètodes:
1) Mètode dels límits.
2) Mètode d'ajust.
3) Mètode dels estímuls constants.
Tots tres són mètodes encaminats a mesurar el llindar anomenat absolut, i
són coneguts com a mètodes psicofísics clàssics.
El llindar absolut és definitcom la menor quantitat d'energia que permet
detectar la presència d'un estímul, és a dir, la magnitud o intensitat
mínima d'un estímul que pot arribar a detectar-se i que permet discriminar
la presència o l'absència de l'estímul. Aquest llindar no és el mateix
per a cada un de nosaltres, sinó que diferim considerablement en
la sensibilitat que tenim a l'hora de percebre estímuls d'intensitatlleu,
de la mateixa manera que aquesta sensibilitat pot variar d'un moment
a l'altre en una mateixa persona, per diferents motius.

5.1.1. Mètodes psicofísics clàssics: mesurament del llindar
absolut
Mètode dels límits
En aquest mètode, es presenten al subjecte una sèrie d'estímuls amb intensitat
ascendent o descendent, i l'experimentador va registrant les respostes de
l'observador fins almoment en el qual detecta l'estímul (quan la intensitat
és creixent) o deixa de detectar-lo (en cas que la intensitat sigui decreixent).
El punt en què l'observador informa que sí que percep l'estímul o l'ha deixat
de percebre (punt d'encreuament) és el punt en el qual queda fixat el llindar
absolut. Però per tal que el mesurament sigui més precís, es repeteix el procediment
diverses vegades,començant les sèries en la meitat de les ocasions
en ordre ascendent i en l'altra meitat en ordre descendent, i es fixa el llindar
absolut a la mitjana dels punts d'encreuament de cada un dels assajos.
Mètode d'ajust
En aquest mètode l'experimentador, o el subjecte experimental, va modificant
lentament la intensitat d'un estímul determinat presentat de forma contínua
fins que l'observador...