Psicologia Comunitaria

[pic]
Psicologia Social Aplicada. Curs 2011-12




[pic]
Índex

1. Acotació de l’àmbit d’aplicació....................................................................2
1.1. Definició...................................................................................................2
1.2. Comparació amb la Psicologia clínica/mèdica........................................3
2.Interdisciplinarietat en Psicologia Social Comunitària................................6
2.1. Orígens interdisciplinaris ........................................................................6
2.2. Concepte d'interdisciplinarietat...............................................................6
2.3. Professionals que  interactuen amb el psicòleg social comunitari..........7
2.4. Avantatges einconvenients de l' interdisciplinarietat...........................8
3. Rol del psicòleg/a comunitari.................................................................................9
4. Desenvolupament teòric de la Psicologia Comunitària........................................13
5. Entrevista a Moisés Carmona (Psicòleg Comunitari)...........................................16
6. Rellevància actual del’àmbit i perspectives de futur...........................................19
7. Bibliografia...........................................................................................................22








1. Acotació de l’àmbit d’aplicació

1.1. Definició


La Psicologia Comunitària (PC) és un àmbit difícil de definir ja que és un concepte bastant ampli que pot abordar-se des dediferents perspectives.


Sánchez Vidal (1988) la va definir com l’ estudi de la relació entre sistemes socials entesos com comunitats i comportament personal i de la seva aplicació d’intervenció a la potenciació i el desenvolupament humà integral,  i a la prevenció de problemes psicosocials des de la comprensió de les seves arrels socio-ambientals i a través de la modificació dels sistemessocials i de la comunitat.


Com hem indicat anteriorment, al poder estudiar la PC des de diferents enfocaments, Sánchez Vidal estableixen uns principis bàsics que caracteritza aquesta orientació:


- Autogestió comunitària per tal de conscienciar a la comunitat de la transformació de la situació i que assumeixi les seves capacitats per dur-ho a terme.


- Control i participació de lacomunitat en els processos de canvi que el psicòleg  facilitarà evitant postures intervencionistes i autoritàries.


- La confrontació de la ideologia com racionalització col·lectiva de la denominació social.


- Pràctica transformadora de la realitat social i la investigació-acció participant com una unió de la teoria i la praxis, sense oblidar el saber popular.


- Elcompromís social i polític amb els més necessitats.   


 


A partir de varies definicions i aquests trets característics, hem estret la nostra pròpia definició del que nosaltres entenem per PC. Creiem que es tracta d’una orientació de la PSA que s’ocupa de solucionar, preferentment de prevenir, els problemes comunitaris, de manera que, tracta de mediar  i facilitar estratègies perquè elssubjectes afectats resolguin els conflictes de forma activa. A la vegada, s’ha de tenir en compte els processos psicosocials i psicològics per dur a terme un mètode adequat.


Quan mencionem el concepte de solucionar i prevenir els problemes, fem referència al fet que el psicòleg comunitari quan rep la demanda per part d’una comunitat, observa si el conflicte ja està generat o  si encara no té unefecte important dins d’aquesta. Per tant, si encara no s’ha desenvolupat plantejarà una sèrie de recursos perquè els subjectes, en aquest cas no seria el psicòleg, per ells mateixos aprenguin a afrontar el problema amb aquests recursos que se li han facilitat. Per això, també creiem important incloure el paper actiu del subjecte en la definició i el de mediador o facilitador per el psicòleg...