Psicologia De La Llibertat

La psicologia de la llibertat
En aquest primer capítol, l’ autor Erich Fromm ens presenta la seva teoria psicològica,
amb l’ objectiu de crear un marc a on, posant el focus als aconteixementsocorreguts
durant la ascens dels autoritarismes a la primera meitat del segle XX a Europa, esser
capaç de determinar a on es situa la diferència entre llibertat de l’ home i submissió.
Aparentmentdefinicions contraposades, llibertat i submissió guarden una estreta relació
en quant l’ home se sent alliberat de les càrregues morals que la llibertat porten a l’
individu. Tanmateix, la submissió aunes normes correspon a seguir unes pautes cultural
interioritzades a cada individu, la qual cosa també ens fa sentir sense carregues, lliures
de remordiments, sota una existència lleugera. L’ autorpretén donar la clau sobre
aquestes qüestions fent servir una relació entre les seves teories i les freudianes, tal com
veurem tot seguit.
A la pàgina 19 hi trobarem l’ oposició frontal que el Sr.Fromm planteja a la teoria de
Freud. A diferència del que afirmen les teories d’ aquest últim, a on hom veu en l’ altre
el mitjà per culminar les seves necessitats instintives, l’ autor es mou enlínia amb la
creença de que l’ individu interacciona amb la construcció humana dotada d’ una
naturalesa dinàmica i que varia en base als canvis psicosocials que han anat esdevenint.
En aquest punt esplanteja la reflexió sobre la noció d’ adaptació com a eina per
desenvolupar la seva teoria, tot llançant una crítica d’ una mateixa tacada a l’ univers
Freud (1), al Conductisme i al Funcionalismede Durkheim, tots ells dogmes amb uns
plantejaments erronis de societat com estructura estàtica.
La noció d’ adaptació requereix d’ una divisió conceptual segons l’ autor. L’ estàtica
que ens facanviar els nostres costums sense afectar l’ estructura psicològic, un estèril
canvi d’ hàbits i la dinàmica, que és aquella que condiciona el “jo” interior i que fa
créixer noves tendències a la...