Psicologia de la personalitat

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 12 (2816 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 19 de noviembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
INTRODUCCIÓ
Tot i la incertesa i els dubtes que ens han acompanyat durant a realització d’aquesta primera PAC, creiem que ha estat força senzilla, tant pel que fa a nivell de continguts com a nivell d’organització. Tot i que al principi semblava difícil poder establir connexions clares virtualment, hem sabut distribuir, organitzar i establir tasques i funcions facilitant d’aquesta manera, larealització de l’activitat. Tot i la nul·la participació d’una de les companyes, aquest es el motiu pel qual no hem posat el nom a l’encapçalament, cal dir que entre les tres companyes hi ha hagut una bona implicació i organització.

1- Expliqueu les diverses aportacions que al llarg de la història han fet les diverses disciplines que conflueixen en la Psicologia de la Personalitat i mésconcretament les que fan referència a les malalties mentals.

Hem de tenir present que l’estudi sistemàtic dels temes que avui s’assignen dins de l’àmbit de l’estudi de la psicologia de la personalitat tenen un origen doble. Per una part tenim la tradició provinent de l’estudi naturalista de l’home i la seva naturalesa (Hipòcretes i estudiosos de la medicina), d’aquesta tradició en provenen els termes“temperament” i “constitució”. I una tradició filosoficoliterària que ha estat més lligada als fets socials i culturals de l’ésser humà, d’aquí en prové el concepte de caràcter. Aquestes dues tendències encara coexisteixen avui en dia, fan referència al fet de la doble naturalesa de l’home proposada per Descartes: cos i esperit. Aquest dualisme que va arribar a la psicologia de la personalitat de lamà d’aquestes tradicions i avui encara és present. Doncs bé, provenint d’aquestes dues corrents hi ha hagut un conjunt de sabers que han aportat a la psicologia de la personalitat els conceptes, mètodes i aplicacions que pertanyen actualment a aquesta disciplina. Aquests sabers estan dividits en quatre grups i són la filosòfica i la literatura, la biomèdica, la sociològica i la psicologia.
Und’aquests sabers és la filosofia, i va haver un conjunt de filòsofs que es van interessar per la personalitat humana i van escollir el mètode de les tipologies per analitzar-la. Aquest saber per això no ha estat l’únic ja que la literatura i la medicina també han proposat diverses tipologies per classificar els individus segons la seva manera de ser en unes quantes determinades i d’aquesta manerareduir la variabilitat de les maneres de ser dels individus en unes quantes categories fàcils de fer servir. Si ens centrem en la medicina ,el saber biomèdic, trobem dos autors molt importants com són Galè i Kretschmer. Galè va crear una tipologia de temperaments humans a partir de la teoria d’humors corporals d’Hipòcrates (les diferències que trobem en els humors humans són conseqüència dedesequilibris en un dels quatre fluids corporals: sang, bilis groga, bilis negra i flegma). Galè considerava que un desequilibri en cada humor es corresponia en un temperament humà particular (san-sanguini, bilis negre-malenconiós, bilis groga-colèric, i flegma-felgmàtic). Kretschmer va ser conegut per les seves investigacions sobre la relació que existeix entre el temperament i la constitució corporal. Espartia que la personalitat era causada per la naturalesa de l’ésser humà, per les seves característiques biològiques. Va partir de l’observació de que la psicosis maniaco-depresiva la patien generalment aquelles persones amb una tipologia corporal que ell va anomenar pícnic i que els esquizofrènics a un altre tipologia morfològica oposada, els astènics. Els humans amb una tipologia atlètica els varelacionar amb el temperament enequètic. Un altre disciplina que va tenir molt èxit en els segles XVI i XVII, dins del camp de la medicina, va ser la fisiognomia. Aquesta consistia en estudiar el caràcter de les persones per mitjà dels trets de la seva cara. Aristòtil, un dels seus iniciadors, plantejava la possibilitat de jutjar el caràcter de l’home per la seva aparença física i també de...
tracking img